Jesús Delgado: «Colom era català però li van falsejar la identitat»

Un repte que va engegar mig en broma va desembocar en el llibre Cristóbal Colón. Su origen y su vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI. L'autor, Jesús Delgado Lorenzo (Alcubillas, Ciudad Real, 1964), ha invertit quatre anys en les indagacions.

—¡Estan de moda els grafòlegs!

—Sí, per desgràcia, a causa de la situació política, sobretot pel cas Bárcenas. Però també és bo que se sàpiga que existeix una disciplina judicial i científica al voltant dels documents. Fins ara, semblava que la grafologia fos un mètode d'endevinació.

—Un peritatge va concloure que l'extresorer del PP havia intentat falsejar la seva lletra. ¿Això és perceptible?

—I tant. I, a més, té un nom científic: autofalsificació. Els grafòlegs, en les proves judicials, fem que l'imputat escrigui molt. Et pots entrenar per a una estona, però després apareixen els teus trets característics.

—Com impostar la personalitat.

—Exacte; no pots. De seguida et surt el jo a través de la pressió de la lletra, la velocitat… Tota la teva vida, des de nen, es veu en l'escriptura.

—¿Tracten només delictes econòmics?

—Treballem en qualsevol tipus de procediment judicial. El grafòleg forense es pot enfrontar a un tema de manutenció de menors en què es falsifiquin els rebuts de pagament. També a una herència.

—¿Algun cas especial?

—Vaig treballar a Màlaga, en el cas Malaia, en què van estar implicats Julián Muñoz i Isabel Pantoja, sobretot en l'anàlisi de firmes i a dilucidar si determinats documents coincidien en data i autoria.

—Fem un experiment: ¿què li suggereix aquesta cal·ligrafia?

—És una persona amb molta força, amb una capacitat mental molt ràpida i un gran ancoratge en el seu passat. Tenia molt clar el que feia, el que deia i on era.

—¿Sap de qui és? ¡De Gandhi!

—Doncs, sí; el perfil coincideix.

—Passem al llibre.

—La idea va sorgir el 1989. Acabat de sortir de l'escola de policia de Barcelona, quan érem a la Rambla fent un control antidroga a les quatre de la matinada, un company em va gastar una broma: «Ja els hem identificat tots menys aquell d'allà dalt», em va dir assenyalant l'estàtua de Colom.

—Un dels lligalls en què es basa és a la Biblioteca de Catalunya.

—Sí, un llibre manuscrit d'heràldica de famílies nobles catalanes. Hi figura una família, els Colom, a la qual es va afegir la lletra a: Coloma. La investigadora del Cercle Català d'Història Eva Sanz ja havia detectat abans que jo aquesta tosca manipulació, però necessitava que un grafòleg forense confirmés la falsificació. A partir d'aquí vaig començar a desenvolupar tot el protocol.

—¿Qui el devia voler falsificar?

—Colom havia exigit als Reis Catòlics el 10% de tot el que descobrís, i va tornar d'Amèrica amb vaixells carregats d'or. La Corona no el volia nomenar virrei, i la solució va ser declarar que els havia enganyat, que era un estranger.

—Els embolics de pasta vénen de lluny.

—Colom va morir pobre. Li van camuflar la vida als documents per no donar-li el que li corresponia.

—Així que era català.

—Sí, barceloní. Joan Cristòfor Colom Bertran, que vivia al carrer dels Mirallers, al Born. Fins i tot, la manera d'expressar-se a les cartes indica que era espanyol i no italià.

—¡Una mica d'autoestima catalana!

—Els italians, tota la vida han dit que Colom era genovès, però res més; no n'hi ha proves: només el testament, amb la firma falsificada. En canvi, hi ha un document a l'Arxiu d'Índies en què el seu fill Diego assegura haver rebut una carta del seu pare escrita en català.

Notícies relacionades

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

—Hi haurà qui el titlli d'oportunista.

—Miri, jo sóc català nascut a Alcubillas. El llibre l'he escrit en castellà i me l'he autoeditat. No he anat a cap institució a demanar ajuda econòmica.