Bergoglio, una relació conflictiva amb la dictadura argentina

Els mitjans argentins ressalten de manera entusiasta l'origen social del flamant Papa, Jorge Mario Bergoglio: una llar de classe mitjana baixa. Ponderen el seu baix perfil, fins al punt de fer servir el sobretot de l'arquebisbe de Buenos Aires que el va antecedir, l'ultraconservador Antonio Quarrichino. Evoquen la seva fúria contra la llei de matrimoni igualitari. En el que no es posen d'acord és en el paper que va tenir durant l'última dictadura militar (1976-83). Uns asseguren que va salvar vides. Altres, que va ser còmplice amb un règim que va assassinar un bisbe, diversos capellans i catequistes.

Bergoglio va arribar a liderar la congregació jesuïta argentina durant el període més fosc de la història d'aquest país. En un llibre biogràfic, anomenat 'El Jesuita', l'ara anomenat Francesc I fa una defensa del seu rol com a provincial de la Companyia. Els sacerdots Orlando Yorio i Francisco Jalics l'havien acusat d'haver-los entregat als militars. Tots dos van estar segrestats cinc mesos a partir del maig del 1976, en un dels moments més crus de la repressió. Els que no van reaparèixer mai van ser les quatre catequistes i dos dels seus marits, capturats durant la mateixa acció de les forces de seguretat. Entre ells hi havia Mónica Candelaria Mignone, filla del fundador del Centro de Estudios Legales y Sociales (CELS), Emilio Mignone, i autor del llibre 'Iglesia y dictadura', en què s'ha mostrat el nivell de connivència que va tenir un sector important de l'episcopat amb el terrorisme d'Estat.

"Davant els rumors d'imminència del cop els vaig dir que anessin amb molt de compte. Recordo que els vaig oferir, per si arribava a ser convenient per a la seva seguretat, que vinguessin a viure a la casa provincial de la Companyia", ha dit Bergoglio en el llibre, sobre la sort de Dori i Jalics, que feien tasques d'evangelització en barriades humils de la ciutat de Buenos Aires.

Complicitat

Mignone, que va morir el 1998, va posar, no obstant, en el seu llibre el cas de Bergoglio com a exemple de la "la sinistra complicitat" amb els militars, que "es van encarregar de complir la tasca bruta de netejar el pati interior de l'Església, amb l'aquiescència dels prelats".

L'advocada Alicia Oliveira va assegurar el contrari. Bergoglio temia per la sort dels capellans que treballaven en aquells barris marginals i els va demanar que en marxessin. Quan els van segrestar, va intentar localitzar-los i va procurar la seva llibertat, així com en va ajudar altres de perseguits. Però Dori li va dir el contrari al periodista i escriptor Horacio Verbitsky: "Bergoglio no ens va avisar del perill imminent" i "tampoc tinc cap motiu per pensar que va fer res per la nostra llibertat, sinó tot al contrari". Els dos capellans van ser alliberats per les gestions d'Emilio Mignone.

Controvèrsia

Bergoglio ha estat sempre conscient que aquesta controvèrsia el seguirà acompanyant. En el llibre 'El Jesuita' reconeix que, quan la vida de Joan Pau II s'apagava i sorgia el seu nom com a possible relleu "tornava a agitar-se una denúncia periodística publicada uns quants anys enrere a Buenos Aires".

Notícies relacionades

Jorge Mario Bergoglio, el primer papa llatinoamericà de la història

"Els meus germans han anat a buscar Papa a la fi del món"

El paper de l'Església Catòlica durant els anys d'horror continua agitant la consciència en aquest país. Bergoglio sosté en el seu llibre que a l'Església "es va anar saben a poc a poc tot el que estava passant" després del cop d'Estat. "Al principi se'n sabia ben poc o res". Verbitstky ha publicat en tres volums la 'Historia Política de la Iglesia Católica Apostólica'. En un d'aquests treballs va posar en evidència el contrari. Anys enrere també va revelar que, quan la Comissió Interamericana de Drets Humans va visitar l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), el 1979, no va trobar rastres dels presoners captius d'aquell camp de concentració. Amb l'ajuda de l'Església, els marins els havien amagat a l'illa El Silencio, al delta de Buenos Aires, un lloc habitual d'esbarjo de l'arquebisbat.

Dubtess

Els fets del passat deixen el Papa argentí en posicions delicades. Sis anys enrere, l'excapellà policial Christian von Wernich va ser condemnat a presó perpètua pel seu paper en les violacions dels drets humans. Quan es va saber la sentència, l'Episcopat va assenyalar que si hi va haver connivència d'un membre de l'Església amb el terrorisme d'Estat va ser "sota la seva responsabilitat personal, errant o pecant greument contra Déu, la humanitat i la seva consciència". El missatge no va dir mai el culpable pel seu nom. Malgrat la sanció, Von Wernich gaudeix del privilegi d'exercir el ministeri sacerdotal . Aleshores, l'agrupació Familiars de Desapareguts i Detinguts per Raons Polítiques va demanar al cardenal primat de l'Argentina, Jorge Bergoglio, que "instrueixi" Von Wernich perquè "digui la veritat" sobre què va passar amb els segrestats per la policia. El temible Von Wernich no va parlar mai.