Les petjades del tigre

Pells, urpes, dents, cranis, penis i altres restes de tigre decomissades a l'Àsia al llarg dels últims 13 anys han permès precisar la magnitud, fins ara desconeguda, de la caça il·legal que pateix el gran depredador de la jungla. Segons dades presentades pel programa Traffic i l'associació WWF en la cimera de la convenció CITES a Bangkok, un total de 1.420 felins van ser abatuts il·legalment entre els anys 2000 i 2012, a raó de 110 per any, i les restes van acabar al mercat negre. El tigre, com a espècie en perill d'extinció, figura en l'apèndix 1 de la CITES, cosa que significa que no està permès comerciar amb les seves restes. A diferència del que passa amb els elefants, no hi ha cap mena d'excepció per al comerç perquè en cap dels seus territoris tradicionals és gaire abundant. Ni tan sols a l'Índia.

Que gairebé 1.500 tigres hagin estat abatuts en 13 anys és una xifra més que notable si es té en compte, com recorda l'estudi, que només queden en llibertat uns 3.200 exemplars i que és molt probable que de molts altres exemplars caçats no en quedi el més mínim rastre. Les restes decomissades procedien de 654 incautacions efectuades en 12 dels 13 països on encara viuen tigres (tots tret de Cambodja).

Pitjor que la desforestació

Segons Traffic i WWF, l'informe proporciona «proves clares» que el comerç il·legal de tigres i les seves restes segueix anant, fins i tot per davant de la desforestació, un dels problemes més importants per a la conservació de l'espècie. Al llarg del segle XX ja se'n van extingir tres de les subespècies -els anomenats tigres de Bali, del Caspi i de Java- i avui en dia només presenta una nodrida població el tigre de Bengala, amb uns 2.000 individus que estan repartits per l'Índia, Bhutan, Bangla Desh, el Nepal i Birmània. Segons dades de l'informe, el 89% dels decomisos es produeixen lluny de les àrees protegides on habiten els grans felins.

La CITES confia que les mesures de control posades en marxa en el transcurs dels últims anys permetin recuperar l'espècie fins a arribar als 6.000 exemplars el 2020. Diversos països ja han revertit la tendència negativa, però altres, com ara el Nepal, el Vietnam i Indonèsia, sembla que encara no han tocat fons. En tot cas, Traffic i WWF assumeixen que l'èxit dependrà en gran mesura de la Xina, ja que la seva medicina tradicional és la gran clienta del mercat negre.

Segons WWF, una de les revelacions de l'anàlisi és el gran increment de les incautacions de tigres vius: 61 individus en el termini de tres anys, 30 d'aquests van ser a Tailàndia i 11 a Laos. Molt possiblement, l'objectiu de tenir aquests animals és que serveixin per a la cria en captivitat en espais no autoritzats.

Notícies relacionades

Mor una netejadora de BCN mor després de treballar tot el dia al sol

Dues dècadesde bodes LGTBI

A més a més d'elefants i tigres, els 177 països signataris de la convenció CITES han de decidir a Bangkok si augmenten o alleugereixen els controls sobre altres espècies també en perill. Per als emblemàtics rinoceronts, per exemple, se sol·licita aplicar una moratòria per a les excepcions que afecten Sud-àfrica i Swazilàndia -se'ls permet exportar algunes banyes com a trofeu- davant la constatació que els dos països no han aconseguit posar fre a les matances il·legals.

Pel que fa a animals marins, centren les negociacions els taurons -i les seves valorades aletes, que es venen a preu d'or a Àsia-. Nombrosos països demanen que cinc espècies siguin incloses a l'annex 2 de la CITES, cosa que permetria regular el comerç d'aletes, encara que una proposta similar en la cimera anterior ja no va prosperar. També s'estudiarà si s'ha de relaxar el nivell de protecció de la vicunya: les seves poblacions en alguns països andins s'han començat a recuperar. Els óssos blancs, finalment, no han aconseguit la protecció total, de manera que els indígenes canadencs seguiran tenint permís per caçar-ne.