Les cabanyes d'Argelaguer, una obra única al món, desapareix

La falta de permisos municipals posa fi el poblat de fusta construït fa 45 anys a la Garrotxa pel torner Josep Pujiula

Un documental recorrerà la història i la trajectòria del singular artista

Tràiler del documental ’Garrell- el Tarzan d’Argelaguer’. / periodico

2
Es llegeix en minuts
JOHANA FORERO / Barcelona

Algunes estructures de fusta insinuen el que alguna vegada va ser una sèrie de torres, barraques i passadissos. Ara queda poc més del tercer i últim poblat de fusta que Josep Pujiula, torner jubilat, va construir sol i amb l'única ajuda de la seva inspiració.

En un terreny d'Argelaguer (Garrotxa), un poble al nord de Catalunya, es trobava aquesta construcció de fusta amb vuit torres, casetes i un laberint, a més d'un sistema d'estanys i escultures que li donava una vida singular al paisatge, conegut tot com el parc de Can Sis Rals o les cabanyes d'Argelaguer.

Tot va començar quan 'el Garrell', com l'anomenen els seus coneguts, va construir una barraca al costat del riu Fluvià per guardar-hi una barca i va acabar fent un poblat sencer amb més barraques, una casa de tres plantes, connectades per ponts i on ja es deixava veure alguna torre.

L'artista espontani, no obstant, es va trobar que l'art no és per a tots i va haver de destruir-lo per les entrades constants de persones que desmuntaven la construcció per fer-hi foc i passar el cap de setmana. Quan s'hi va encarar i va rebre un cop per resposta, va decidir fer-lo desaparèixer. "Ara ni vostès ni jo, ho cremaré tot" els va dir.

Era el principi de 45 anys de treball en què tres vegades va muntar i va desmuntar un escenari d'edificacions naturals, sense cap més interès que el de seguir el seu instint. "Molt bé no sé per què ho faig. És una força que porto dins", assegura.

Un segon intent

Després de la seva primera experiència, Pujiula va començar un nou projecte més ambiciós. Durant anys es va dedicar a la construcció d'un parc amb torres de 30 metres i gairebé un quilòmetre de galeries, fet tot amb branques d'acàcia. Per protegir-lo de visitants indesitjats va decidir afegir aquesta vegada un laberint que no permetia l'entrada sinó per als que el desxifressin.

El parc va tenir gran reconeixement i era destí de persones vingudes de fora que volien veure en directe el que un sol home podria arribar a fer.

Però aquesta vegada no van ser intrusos els que van precipitar la destrucció del parc, sinó l'autovia de Girona a Olot que el va travessar.

L'artista incansable va iniciar un nou projecte, al costat de l'autovia que li havia robat l'anterior, i és del que ara nomésen queden algunes mostres. Aquesta vegada és la seva edat i les pressions de l'ajuntament per la falta de permisos de construcció els motius que han provocat la seva desaparició.

"Al principi van passar quatre o cinc anys en què ningú sabia que estava aquí i ara l' he de desmuntar per temes de seguretat", afirma Pujiula.

Un homenatge a la seva trajectòria

'El Garrell' va crear un petit automuseu amb fotos i material del seu treball. "Aquí hi ha enterrades les meves fantasies i les meves il·lusions", diu la inscripció del lloc.

Notícies relacionades

Pujiula també serà protagonista d'un documental en què es repassarà la seva obra però en especial la història de l'home que la va originar.

"El treball és un homenatge a la seva trajectòria d'home normal i corrent que sense voler-ho és un dels grans artistes espontanis del segle XX", assegura la productora Solanum Films que està portant a terme el projecte.