L'escola, eina per construir un país

¿Estem en el camí correcte per construir l'educació del futur que necessitem i volem? Des de ja fa temps molts pensem que la ruta escollida no és l'encertada ni de bon tros, la majoria de passos que s'estan fent no ens fan avançar sinó retrocedir: tornem a tenir -30 anys després- classes de batxillerat amb més de 40 alumnes, es torna a qüestionar la necessitat d'escolarització dels menors de 3 anys, es tanquen escoles, el diàleg amb les famílies és pura retòrica, la universitat tanca la porta a les classes populars, els ajuts per garantir la igualtat es dilueixen (beques menjador, socialització de llibres...). Més de 100.000 alumnes en situació social desfavorida encara no han estrenat aquest curs el menjador escolar.

El Govern espanyol ha decidit una sèrie de mesures d'escanyament de l'educació de manera -esperem- provisional, però que tenen efectes molt negatius en el futur del sistema educatiu. A tall d'exemple, el darrer anuari de l'estat de l'educació a Catalunya magnifica en 40 punts PISA la diferència entre alumnes que han estat escolaritzats de 0 a 2 anys i els que no en igualtat de situació cultural, econòmica i social. ¿Què s'ha fet des de l'administració? Reduir les aportacions a les escoles bressol en més d'un 50% en només dos anys. ¿Tindrà efectes en el futur del país? Sí, però d'aquí més de deu anys. ¿Aquesta és una manera intel·ligent per construir un país? Francament, no. O potser sí, si apostem per una societat de la ignorància i de les desigualtats, si ens és indeferent què serà de la Catalunya del 2022, o si el nostre objectiu és la Catalunya dels nyerros i cadells.

El nostre futur dependrà de l'escola que siguem capaços de construir i mantenir ara més que mai. Molts ho tenim clar. Però aquest mateix convenciment sembla que no és compartit per tothom, si més no, per aquells que haurien de liderar aquesta aposta. A falta d'un camí cap al futur, ¿apostem per una ruta que ens porta cap al passat?

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Per construir un país no podem carregar sobre l'escola l'estabilitat del pressupost perquè ens carregarem l'escola i també el país. L'educació és la principal inversió de futur, el principal actiu que tenim per tirar endavant els projectes col·lectius. El paper central que té l'escola en el futur l'hem de veure i l'hem de treballar col·lectivament. No podem, com fins ara, negar a les famílies una participació real en la solució dels problemes que té l'escola. No podem permetre'ns el luxe d'apartar les famílies del treball per millorar l'èxit escolar. Durant aquesta mitja legislatura aquesta ha estat la tònica. Potser per construir un país i aconseguir majories importants que ens permetin avançar en la bona direcció caldrà sacrificar el sectarisme i els i les sectàries. Tots hi guanyarem si aparquem egoismes i intransigències de tota mena.

En aquest camí en comú ens trobarem amb la gent que aposti pel diàleg, la democràcia, els drets humans, la justícia social i els grans valors que han fet d'Europa un exemple per a la resta del món. Garantir aquest llegat per als nostres fills i els nostres néts és allò que realment importa.