L'astronauta Neil Armstrong mor als 82 anys

La mort de Neil Armstrong, comandant de la missió Apolo 11 i el primer home queva trepitjar la Lluna, suposa la desaparició del gransímbol d'una època irrepetible de l'exploració espacial. Encara que els mitjans tècnics ara són molt superiors als del1969, pensar a tornar a la Lluna a curt termini és una quimera. Armstrong, sense èxit, deia que la «llar de l'home no pot estar confinada indefinidament a la Terra».

Notícies relacionades

Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

En lloc d'incentivar l'exploració espacial, la passejada d'Armstrong, mort dissabte als 82 anys, va tenir com a paradoxal resultat un desinterès pels viatges tripulats. Va ser el principi del final de la carrera espacial, com en deien llavors. En els tres anys posteriors a l'epopeia de l'Apolo 11, cinc missions del mateix programa de la NASA van aterrar a la Lluna i 10 astronautes van tenir el privilegi de deixar per a la posterioritat les seves empremtes a la regolita, però des d'aleshores ningú hi ha tornat. Fins i tot Armstrong, el mite nord-americà, declarava l'any passat que li hauria agradat repetir.

>> Llegiu la informació completa sobrela mort del primer home que va trepitjar la Lluna a e-Periódico.