L'oceà Àrtic pateix el pitjor desglaç de la història recent

La banquisa boreal, la capa de glaç flotant que cobreix l'oceà Àrtic, batrà inexorablement aquest mes el rècord de menys extensió, segons les previsions del Centre Nacional del Gel i la Neu dels Estats Units (NSIDC). Des de l'any 1979, quan van començar de forma sistemàtica els mesuraments per satèl·lit, mai hi havia hagut tan poc gel per aquestes dates. El rècord de mínima extensió correspon al setembre del 2007, però l'NSIDC calcula que es batrà la setmana que ve i que el desglaç encara seguirà diversos dies més, fins a començaments de setembre.

La banquisa té una dinàmica estacional molt clara. Al mes de març, quan el gel arriba a la seva màxima extensió, ocupa 15,8 milions de quilòmetres quadrats (31 vegades Espanya), però les temperatures càlides de l'estiu afavoreixen el desglaç fins a arribar al mínim al setembre, quan només n'ocupa 6,2 milions (12 vegades Espanya). Aquestes dades, no obstant, corresponen al passat, a la mitjana del període 1979-2000. La realitat és que en els últims anys l'extensió ha estat molt menor, és a dir, s'ha perdut més glaç a l'estiu (la temperatura a l'Àrtic ha pujat al voltant de cinc graus) del que després s'ha recuperat amb l'arribada del fred hivernal.

DADES COINCIDENTS / Concretament, la banquisa, el territori amb almenys un 15% de gel, ocupava ahir 4,48 milions de quilòmetres quadrats, davant dels 4,1 milions del rècord negatiu del 2007, i segueix reduint-se a un ritme pròxim als 80.000 quilòmetres quadrats diaris. «Aquest estiu es podria arribar a menys de quatre milions, una dada sense precedents», va dir Ted Scambos, científic del NSDIC, en declaracions a l'agència Reuters. Els resultats són semblants als obtinguts, també mitjançant l'ús de satèl·lits, per l'Institut Danès de Meteorologia. Una tercera anàlisi, en aquest cas de la Universitat d'Illinois, ja dóna per batut el rècord.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

RETROALIMENTACIÓ DE L'ALBEDO / En línies generals, l'extensió de la banquisa s'ha reduït un 35% respecte a la mitjana de 1979-2000. Els experts de l'NSIDC asseguren fins i tot que el desglaç de l'Àrtic ha estat d'una velocitat superior a la pronosticada en l'últim informe de l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU per al canvi climàtic. De fet, la crisi de l'Àrtic es manté desbocada en els últims anys malgrat un cert estancament de les temperatures en el conjunt del planeta. Els especialistes ho atribueixen en bona part a l'efecte albedo, és a dir, que el desglaç es retroalimenta al reduir-se la capa blanca que reflecteix la llum solar (i disminueix la capacitat d'absorció de la calor).

El desglaç ha provocat que actualment estiguin obertes a la navegació les rutes circumpolars, tant el pas del nord-est (Rússia) com el del nord-oest (Canadà). Partint des de Groenlàndia és possible arribar a Alaska passant per estrets que fins fa poc es consideraven infranquejables, encara que la presència d'icebergs fa que el viatge només sigui recomanable per a trencaglaços.