Anar al contingut

EL ROBOT 'CURIOSITY' CULMINA DILLUNS EL SEU VIATGE ESPACIAL

Retorn a Mart

La missió de la NASA té com a objectiu estudiar si hi ha o hi va haver condicions per a la vida en un cràter

El robot més gran enviat a un altre planeta s'enfronta a un arriscat aterratge en la superfície marciana

MICHELE CATANZARO
BARCELONA


Free live streaming by Ustream

El robot més gran mai enviat a un altre planeta, el Curiosity de la NASA, arribarà a Mart demà al voltant de les 7.30 hores si no hi ha cap imprevist durant la seva arriscada operació d'aterratge. El rover (robot amb rodes), de la mida d'un cotxe, té com a missió estudiar si hi ha condicions ambientals compatibles amb la vida (o si n'hi va haver en el passat) al cràter Gale, on els científics creuen que fa 3.000 milions d'anys hi havia un llac. Durant els dos anys vinents, el Curiosity recorrerà aquesta plana deserta dominada per una muntanya central i l'examinarà amb el seu braç mecànic de dos metres i els seus deu instruments de mesurament: càmeres, diferents tipus de làser, instruments de raigs X i una estació meteorològica, entre altres.

«És una missió gegantina comparada amb totes les anteriors», afirma Agustín Chicarro, científic principal en assumptes de Mart de l'Agència Espacial Europea (ESA). El Curiosity pesa 899 quilos, gairebé deu vegades més que l'Spirit i l'Opportunity, els dos últims rovers que la NASA va enviar al planeta, el 2004 (la sonda europea Beagle-2 va desaparèixer el 2003; la plataforma Phoenix hi va aterrar el 2007). Perquè una massa tan gran no s'estavelli l'agència nord-americana ha dissenyat una espectacular operació d'aterratge per fases, que requereix desplegar un paracaigudes, activar uns retrocoets, i penjar el rover d'uns cables per posar-lo suaument a la superfície. «És la primera vegada que s'usen moltes d'aquestes tecnologies, i totes les operacions són automàtiques, sense intervenció humana: si una cosa va malament, no s'hi pot fer res», afirma Felipe Gómez, membre de l'equip del Centre d'Astrobiologia (CAB) del CSIC, a Madrid, que va desenvolupar un dels instruments del Curiosity.

La resposta es coneixerà demà al matí, exactament 14 minuts després que el rover hagi aterrat suaument a la sorra vermella de Mart o s'hi hagi estavellat: aquest és el temps necessari perquè els senyals arribin a la Terra des de 248 milions de quilòmetres, la distància que la separa del planeta vermell. En tota la història de l'exploració de Mart, només un 30% de les missions que han intentat arribar a la superfície ho han aconseguit. Però els enginyers de la NASA asseguren que els marges d'error són mínims.

75 QUILOS Intentar-ho val la pena. «El Curiosity és un verdader laboratori rodant», explica Roser Urquí, gestora de projectes del CAB. Gràcies a la mida del rover, s'hi han pogut carregar 75 quilos d'instruments científics, 15 vegades més que els seus antecessors. Amb aquest material buscarà condicions favorables a la vida al cràter on aterrarà.

«A Mart hi ha gel, però hi falten alguns elements que permeten la vida a la Terra», explica Luis Castañer, enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que ha desenvolupat un dels sensors de l'instrument del CAB. El camp magnètic de la Terra la protegeix del Sol i el seu eix de rotació no es mou gaire. Per la seva part, l'eix de Mart pot moure's fins a 15 graus, fenomen que genera bruscos canvis climàtics. A més, l'atmosfera és molt subtil, i la radiació solar pot acabar amb la vida, explica Castañer.

El cràter Gale és un lloc ideal per estudiar si aquestes condicions sempre han estat així. Les argiles i altres minerals la presència dels quals es va detectar en missions anteriors apunten que hi va haver aigua. El Curiosity pretén estudiar la història d'aquest ambient a través de les seves estratificacions, incloent-hi les dels vessants del mont Sharp, que són al centre del cràter. Gale és a 4 quilòmetres sota de l'altura mitjana del planeta, i això dóna una mica més de recorregut al mòdul d'aterratge per poder alentir la velocitat.

El Curiosity es passejarà pel cràter a una velocitat mitjana de 30 metres per hora i no recorrerà més de 150 metres diaris. Després d'explorar una àrea d'uns 20 quilòmetres de diàmetre, la seva missió es donarà per acabada: no obstant, el seu motor nuclear pot funcionar fins a 14 anys. «Si hagués depès de mi, abans d'enviar una missió tan gran, hauria enviat una vintena de rovers petits en llocs diferents del planeta», observa Chicarro. «Si uns hipotètics extraterrestres enviessin un rover a la Terra, seria molt diferent que explorés l'Amazones o el Sàhara», diu en to de broma el científic.

VIDA «Els instruments de mesura ens diran moltes coses sobre com és Mart en l'actualitat», afirma Castañer. Entre altres aspectes, analitzaran els minerals presents en el terreny, el comportament de l'atmosfera, el cicle de l'aigua i les propietats de les radiacions solar i còsmica que arriben a la superfície. «El que el Curiosity no farà és trobar vida», aclareix Urquí. «El rover no té instruments per detectar processos orgànics», afegeix.

Les primeres investigacions sobre formes de vida a Mart les podria fer l'ExoMars, el rover que l'ESA pretén enviar al planeta vermell el 2016. Encara que molt més petit que el Curiosity, el robot europeu barrinarà el terra per esbrinar si algun organisme s'arrecera de les radiacions i del fred (fins a 90 graus sota zero al cràter Gale). No obstant, el Curiosity promet donar moltes sorpreses. La primera hauria de ser l'espectacular gravació que el rover mateix farà del seu aterratge demà. Això sí, si no hi ha imprevistos. H

0 Comentaris
cargando