5.000 raons contra la involució de l'avortament

Si el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, pretenia utilitzar les seves declaracions a la premsa sobre la modificació de la llei de l¿avortament com un sondeig de l¿opinió popular, no es podrà queixar de l¿èxit obtingut. El seu anunci que la llei de salut sexual i reproductiva, que inclou el dret a l¿avortament, eliminarà l¿opció d¿interrompre l¿embaràs quan el fetus pateixi malformacions greus, ha indignat milers de ciutadans, homes i dones de diversa formació, que critiquen, per múltiples raons, una proposta que troben «inhumana, irresponsable, retrògrada, inconseqüent», i fins i tot «inquisitorial», entre altres qualificatius.

La posició ideològica en què se situen els arguments de Ruiz-Gallardón ¿la seva defensa jurídica del fetus futur possible nascut onasciturusgreument malformat, al qual equipara amb l¿individu que pateix una minusvalidesa de qualsevol grau¿ ha desagradat, de forma unànime, als més de 5.000 lectors d¿EL PERIÓDICO que han deixat el seu punt de vista a la web d¿aquest diari.

SUPORT UNÀNIME / Tant és així que, malgrat que, oficialment, l¿opinió del PP i del Govern és d¿inqüestionable adhesió al seu ministre de Justícia, algunes veus apunten a una incipient discrepància interna davant els radicals postulats de Gallardón. Fonts del Ministeri de Sanitat, que dirigeix Ana Mato, s¿han limitat a indicar que «s¿ha d¿esperar que la reforma de la llei estigui acabada», amb què va deixar obertes les interpretacions sobre aquesta frase.

Justícia ¿no Sanitat¿ ha avançat així mateix profunds canvis a la resta de la llei, en especial en l¿opció, vigent des del 2010, d¿avortar sense requisits, per decisió de l¿embarassada, fins a la setmana 14 de gestació. El Govern prepara una «llei de casos», que deixarà en suspens tota la normativa actual per centrar l¿exclusiva autorització d¿interrompre o no un embaràs en el veredicte d¿un suposat comitè ¿mèdic o jurídic¿ que analitzarà «cas per cas» les circumstàncies personals, físiques i psíquiques de les dones que, per diverses raons, intentin aturar una gestació.

«PLA D¿EDUCACIÓ SEXUAL» «Sóc proavortista, però el meu desig seria aconseguir la fita social que no hi hagués dones que haguessin d¿avortar. La millor combinació és: una bona llei de l¿avortament i un pla valent d¿educació sexual». Diego Barbas Periodista. «QUE NO NEGUIN DRETS» «Durant massa temps les lleis ens han impedit a les dones decidir lliurement sobre la nostra maternitat. Ara, no podem consentir que un dret tan bàsic se¿ns torni a negar». Ana Tenllado Psicòloga. «DECIDIR, SI HI HA PROBLEMES» «Una parella ha de poder decidir si manté un embaràs sabent que porta al món un fill amb problemes. Criar un fill així requereix molt de temps, diners i dedicació. Les subvencions ja no ho cobreixen i ningú es pot permetre el luxe de deixar de treballar. Sense tot això, el nen està condemnat abans de néixer. Els governs de dretes no tenen ni idea de com viu el poble humil. Legislen per a persones acabalades». Núria Segoviano Directora hotel. «LA DONA SAP QUÈ HA DE FER» «La dona sap quan pot mantenir o no un embaràs. Si el fetus pateix malformacions, ¿se n¿ocuparà l¿Estat? ¿Li pagarà un sou perquè l¿atengui? Amb la crisi, les retallades i el final de l¿estat del benestar, ¡només falta que ens donin lliçons de moral!» Leonor Cunillera S. Penitenciaris. «NO S¿AVORTARÀ MENYS» «La reforma legal plantejada pel PP és un retorn al passat. No reduirà la xifra d¿avortaments. Al contrari, crec que augmentaran les pràctiques perilloses. Les dones haurien de poder decidir sobre la seva maternitat».Jordi Morató Periodista. «LÍMIT A LA INUTILITAT» «S¿ha de començar a posar límits a la inutilitat (o alguna cosa pitjor) infinita dels nostres polítics. Crec que, naturalment, la decisió d¿avortar l¿ha de prendre en exclusiva cada dona. Així s¿entén des de fa anys, molts decennis, a tots aquests països d¿Europa als quals tant ens agradaria assemblar-nos». Sara Landeira Dissenyadora gràfica. «AVORTAR NO ÉS UN PLAER» «Avortar no és un plaer, és un drama per a la dona que ho ha d¿afrontar i, com a situació dramàtica que és, ha de tenir la consideració d¿un dret. Només des de la hipocresia mantinguda des de fa tant de temps per determinats sectors d¿Espanya es pot intentar limitar el dret a l¿avortament». J.M. García-Pastor Periodista. «NO M¿HO PUC CREURE» «Ho diré senzill: no em puc creure el que estic vivint aquests últims mesos a Espanya. Després d¿haver viscut la transició espanyola, ara em sembla estar en un procés de regressió». Gemma Riera Publisher. «ÉS UNA RESPONSABILITAT» «Tenir un fill és una responsabilitat enorme, i és necessari saber que estàs preparada per tirar endavant i donar-li l¿educació que es mereix, siguin quines siguin les seves característiques. És una cosa que només tu pots decidir.» Irene Oliver Doctora en biologia. «NO TORNAR A LONDRES» «No podem retrocedir en drets elementals que van costar molt d¿aconseguir. No volem que cap dona hagi de tornar a Londres per avortar, i això, les que poden. Les que no, ho feien en males condicions, amb risc físic i psíquic. No volem que aquestes dones se sentin degradades a la categoria de delinqüents». Maria Lleonart Empleada. «LA VIDA SENSE FUTUR» «La maternitat és un fet meravellós, però s¿ha d¿exercir amb responsabilitat. No podem tornar als temps en què la maternitat no desitjada es resolia en llocs sense higiene. No estima més la mare que segueix endavant amb un embaràs sabent que el fetus que ve pateix malformacions, que la dona que no vol aquest patiment per a la criatura, la que sap que aquesta criatura no té futur, i és conscient que el que faci canviarà la seva vida i la de la seva família». M. Rosa García Centre Gent Gran. «QUAN ENS MORIM» «¡Ja està bé! Si no aturem aquest canvi de llei, i permetem que es prohibeixi a les dones decidir sobre la seva maternitat, d¿aquí poc trauran un altre projecte de llei que ordenarà quan i com hem de morir». Juan M. Martínez Empleat. «TORNAR A L¿EDAT MITJANA» «Discutir sobre si un supòsit o altre està justificat legalment per avortar és tornar a l¿Edat mitjana. No es tracta de si la malformació d¿un fetus és o no un motiu per avortar. No s¿hauria d¿estar donant cap motiu, cap supòsit. Hem de defensar l¿actual llei de terminis, basada en raons biològiques, no morals. Una llei de supòsits per poder avortar imposa un model de societat coercitiu en què l¿Estat decideix sobre els nostres cossos i els nostres destins». Sabrina Sánchez Psicòloga. «EN PITJORS CONDICIONS» «La llei de l¿avortament que es pretén canviar no farà que hi hagi menys avortaments. Hi haurà els mateixos, però en pitjors condicions sanitàries i higièniques, amb els consegüents perills per a la dona. Amb la nova llei anunciada només es calmarien els remordiments d¿un petit grup d¿hipòcrites moralistes». M. Teresa Serra Infermera. «PER A DONES AMB DINERS» «La nova llei que s¿ha anunciat només aconseguirà que les dones amb diners i recursos suficients tinguin l¿opció d¿avortar amb total seguretat, mentre que la resta tornarà a la clandestinitat, amb el risc que això suposa per a la seva vida. Avortar és una decisió i un dret que afecta la dona, un dret en què ni l¿Estat ni l¿Església haurien de tenir cap competència». Miren Gallastegui Comerç. «MESURA DEL FEIXISME» «El que es proposen fer amb la llei de l¿avortament és una mesura pròpia del feixisme. Impedir als pares decidir si volen portar a la vida un fetus que, se sap, en el millor dels casos estarà privat d¿independència i conduirà al patiment és un acte cruel. ¿No és cruel obligar algú a portar al món un ésser viu perquè pateixi, i patir amb ell una mort dolorosa? ¿D¿això en diuen protegir els més febles?» Jessica Flores Gestora comercial. «¿SABEN COM ES PATEIX?» «¿Com pretenen que vingui al món una criatura amb una malaltia incurable que necessita molts serveis, tant sanitaris com socials, quan estan retallant la sanitat? La dona té dret a decidir si és el millor moment per ser mare, per a ella i per a la criatura. ¿Saben com pateix una mare veient el seu fill o filla amb una minusvalidesa? M. Rosa Moreno Empleada. «NO PERDRE EL QUE JA ES TÉ» «He viscut l¿Espanya sense drets, i també el període de lluita per la seva conquista. No perdem el que s¿ha aconseguit. No ens deixem arrencar el que hem assolit, no quedem en mans d¿unes persones que no estan involucrades en el difícil tràngol de l¿avortament. ¿Quina classe de vida defensen? Rosa Maria Volpe Jubilada. «NO TINC PARAULES» «No tinc paraules per descriure la meva indignació sobre la reforma de la llei de l¿avortament que pretén fer el senyor Gallardón. Serà una situació aberrant retrocedir 30 anys en els drets de les dones. En tinc 58 i he viscut totes les lluites contra el franquisme, buscant unes lleis i uns drets que ens mereixíem com a éssers humans. M¿entristeix en gran manera que les noves generacions, les meves filles, per exemple, perdin aquests drets per culpa d¿aquest inepte Govern. Haurem de tornar a lluitar. Diego Barbas

Ana Tenllado

Núria Segoviano

Leonor Cunillera

Jordi Morató

Sara Landeira

J.M. García-Pastor

Gemma Riera

Irene Oliver

Maria Lleonart

M. Rosa García

Juan M. Martínez

Sabrina Sánchez

M. Teresa Serra

Miren Gallastegui

Jessica Flores

M. Rosa Moreno

Rosa Maria Volpe

Notícies relacionades

Eurodiputats d'esquerres demanen a la UE que impedeixi la reforma de l'avortament de Gallardón

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Pilar Giné García