La UE redobla l'aposta per les beques Erasmus al fer 25 anys

el diners dedicats a educació no són una despesa, sinó una inversió. Partint d'aquesta constatació i malgrat els temps convulsos que corren en matèria econòmica, la Unió Europea (UE) redoblarà els esforços dedicats al programa Erasmus, que aquest any compleix, «amb més llums que ombres», segons els seus responsables, 25 anys d'intercanvi d'alumnes entre les universitats de diferents països. Mentre que els pressupostos globals de la UE quedaran estancats, el capítol destinat a educació i a les populars beques, en el període 2014-2020 serà de 19.500 milions i creixerà el 70%, va anunciar ahir el director general adjunt d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, Xavier Prats, en la celebració de l'aniversari a Madrid.

La crisi, segons indiquen les dades de la UE, no ha desanimat els estudiants espanyols a l'hora de fer les maletes i marxar a campus europeus. El curs passat, Espanya va ser el país que va enviar-hi més alumnes i el que més en va rebre. També és líder en el global del quart de segle, temps durant el qual s'han desplaçat tres milions d'alumnes europeus. «L'educació és clau. S'ha demostrat que hi ha un valor afegit important», va defensar Prats, que va calcular que l'esforç pressupostari ajudarà més de cinc milions d'estudiants els pròxims sis anys.

La nova aposta comunitària obeeix al balanç «extremadament positiu» del programa d'intercanvi d'estudiants més conegut del món. «El programa no només ha beneficiat els estudiants que l'han utilitzat, sinó també aquells que no han pogut viatjar, perquè ha tingut un gran impacte en la modernització del sistema educatiu espanyol», va subratllar Manuel Marín, vicepresident de la Comissió Europa i del Congrés dels Diputats i impulsor de l'Erasmus el 1987, en una Espanya depauperada encara en transició, en la qual -va rememorar- «a penes 700 universitaris tenien beques internacionals».

ACABAR AMB L'ESTEREOTIP / Marín va definir el programa com un dels millors exemples de la construcció d'Europa, i va defensar que passar almenys un any en centres d'altres països hauria de ser obligatori per a qualsevol universitari. A parer seu, s'ha d'acabar amb l'estereotip i evitar que aquesta beca s'associï amb la «gresca i elbotellón» i amb «el 'papa i mama, com m'ho passaré'», ja que aquest fenomen no depèn de la naturalesa de l'ajuda. Ara bé, es va mostrar partidari d'exigir un rendiment més alt als beneficiaris i un esforç més gran als professors per no caure en la «banalització de la tutela acadèmica» i en el fet que s'aprovi alumnes que no s'ho mereixen perquè argumenten que si no, «perdran un any i els caurà una bronca dels seus pares».

Adelaida de la Calle, presidenta de la Conferència de Rectors (CRUE), va reconèixer que s'ha de ser més exigent amb els controls sobre aquest programa, un instrument clau en aquests moments que, a més a més de formar, impulsa la mobilitat laboral i combat l'alta desocupació juvenil.

Notícies relacionades

«Homologar el títol depenia de la voluntat del professor»

«Els espanyols no es movien aleshores tant com ara»

¿Els Erasmus s'han de bolcar en l'excel·lència o en la igualtat? Els experts van mostrar divisió d'opinions. Prats va considerar que potenciant les tecnologies de la informació es poden aconseguir els dos objectius alhora i que, en qualsevol cas, s'ha d'acabar amb el fet que hi hagi estudiants que renuncien a una beca perquè no tenen assegurat que quan tornin puguin aprofitar els crèdits sense perdre el curs acadèmic. El futur del programa també planteja si hi ha d'haver més beques amb menys diners o menys ajudes i més substancioses.

CANVI AL REPARTIMENT / El dilema toca de ple Espanya, on el Ministeri d'Educació ha rebaixat el 41% el seu pressupost per a les beques a l'estranger el curs vinent. Ara bé, un portaveu del departament dirigit per José Ignacio Wert va confiar que Espanya mantindrà el lideratge de participació en Erasmus, ja que espera que la Comissió, tal com ha demanat el ministre, capgiri el mètode actual de repartiment de fons, de manera que el volum de participants computi el 75%, i el nombre d'estudiants d'ensenyament superior d'un país, el 25%. Tot el contrari del que passa ara i que es tradueix en la menor obtenció de fons.