«Els espanyols no es movien aleshores tant com ara»

Quan la tardor del 1988 Gemma Rubí, avui professora d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va aterrar a París, el programa de beques Erasmus tot just feia un any que funcionava.«Els espanyols, en aquella època, no es movien tant com ara»,explica Rubí.«Encara que els catalans eren l'excepció»,matisa. Amb tot, que se n'anés a estudiar a l'École des Hautes Études en Sciences Socials (la prestigiosa EHESS), tan sols dos anys després de l'ingrés d'Espanya en la llavors anomenada Comunitat Econòmica Europea (CEE), la va convertir en tota una pionera.«Hi vam anar tres noies de l'Autònoma. Una s'hi va quedar i les altres dues ens hem dedicat després a l'activitat universitària»,relata Rubí, que conserva records molt grats de l'experiència.

«Va ser una gran oportunitat per ampliar horitzons, des del punt de vista científic i acadèmic i des del personal», afirma aquesta manresana. «Tot i que ja havia sortit abans a l'estranger, per a un seminari a Florència -prossegueix-, el programa Erasmus em va permetre conèixer gent dels cinc continents».

Notícies relacionades

La UE redobla l'aposta per les beques Erasmus al fer 25 anys

«Homologar el títol depenia de la voluntat del professor»

El pitjor, recorda Rubí,«van ser les estretors econòmiques: la beca estava llavors molt poc dotada i vaig haver de posar-me a donar classes d'espanyol perquè els diners es fonien ràpidament»,diu. L'amplíssima oferta cultural de la ciutat i, sobretot,«poder disfrutar d'una cultura acadèmica com la de l'EHESS, on l'aprenentatge és interdisciplinari»,van ser dos dels aspectes més positius.

El retorn a casa es va complicar amb l'homologació dels estudis.«No hi havia un protocol i vaig haver de reescriure la meva tesina», explica.«De totes maneres el que vaig guanyar allà va ser molt més profitós que el temps que després vaig perdre», diu amb rotunditat.