La recepta: més redaccions

El guanyador tenia un refresc pagat. ¿L'aposta? Comprovar si arribaven al seu destinatari dues cartes enviades aVarcelonai aBalencia. I, sí, les dues missives van arribar. Així doncs, hi va haver Coca-cola. L'anècdota l'explica Mario Mar­tínez, catedràtic de llengua espanyola d'un institut madrileny, un docent experimentat que no dubta a treure importància als exigus resultats que obtenen els estudiants de sisè curs de primària en els exercicis d'expressió escrita.

Els dictats i les redaccions, les faltes d'ortografia, la pobresa de lèxic i les dificultats per enfilar un discurs segueixen sent el taló d'Aquil·les dels nanos que es disposen a entrar a secundària, encara que -s'ha d'admetre- el seu nivell millora any rere any. A Catalunya, la nota mitjana en aquesta disciplina és de 71,5 sobre 100 (l'aprovat se situa en 65), en el cas de les últimes proves de Llengua Catalana, i de 71,6 en Llengua Castellana. El 2009, quan van començar a examinar-se les competències bàsiques, els resultats van ser de 68,9 i de 66,1, respectivament.

Sens dubte, la millora és meritòria.«Partint del principi que l'escola pública catalana és excel·lent a primària, tot i que els recursos són cada vegada inferiors i les classes són cada cop més diverses, la veritat és que als mestres no els resulta gens fàcil ensenyar dues llengües, castellà i català, i un tercer idioma estranger»,observa Cèlia Romea, directora del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Bar­celona (UB).

Amb tot, afegeix Romea, cal seguir-hi insistint,«perquè la situació a secundària sí que és preocupant».«S'han deixat de banda qüestions com la memorització i l'escriptura, possiblement perquè al professor mateix li és més dificultós haver de corregir una redacció que un exercici de completar espais en blanc»,lamenta. El domini del català i del castellà, assegura,«s'hauria d'adquirir no només a les classes de llengua, sinó també a matemàtiques i a ciències».

Atabalats amb els accents

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

Com Romea, també Julio Carabaña, catedràtic de Sociologia de l'Educació de la Universitat Complutense de Madrid, pensa que la clau són la lectura i les redaccions, tot i que admet que«no es pot obligar a ningú a llegir». Segons el seu parer, aquest debat és similar al de decidir a quina edat han d'aprendre a llegir els escolars, una qüestió sobre la qual no hi ha normes internacionals, entre altres coses perquè hi ha llengües que ofereixen més dificultats, com el francès i el català,«que els atabalen amb els accents».

Sigui com sigui, el que és clar, afegeix Salvador Gutiérrez Ordóñez, membre de la Real Academia Española (RAE) i coordinador ortogràfic del nou diccionari, és que«la culpa no és dels telèfons mòbils».«Si els nois escriuen malament és perquè no han fet prou hores de pràctica», afirma convençut. Faltes al marge, assenyala Gutiérrez,«el pitjor és que no saben distingir quan cal canviar de registre, és a dir, que s'expressen de la mateixa manera, amb les mateixes paraules, sigui qui sigui el seu interlocutor». I això, assegura,«sí que denota pobresa del llenguatge».