Laia Sanz: «Jo, de petita, només volia ser Indiana Jones»

Això es veia venir des de l'inici dels temps. Dels temps del seu naixement. És a dir, des del desembre del 1985. Expliquen que quan el doctor va sortir del quiròfan i li va dir al Jesús, no el de dalt, no, sinó al de la Terra, Jesús Sanz, que la seva dona, Maria Àngels, estava fantàstica, feliç amb la seva filla Laia a la falda, va afegir: «Vostè ha tingut una campiona». No va dir de què. «Cregui'm, aquesta noia farà parlar, ja ho veurà, ja».

El metge no era endeví, simplement va sentir els pulmons de la Laia, li va agafar el pols, va sentir els seus batecs i va pensar «quina una que els ha caigut a sobre a aquesta pobra gent». Després, quan al cap de dos dies va veure la felicitat del Jesús i la Maria Àngels, es va tranquil·litzar. I els va deixar marxar sabent que tot el que anava a guanyar aquesta nena, a més d'altura, pes i força, els faria feliços: 11 títols mundials de trial, 10 ceptres continentals de trial i cinc trials de la Nacions. Tot això va quedar reflectit, il·luminat, en el mirall còncau d'aquell quiròfan.

COL·LECCIONISTA DE TÍTOLS / Així que al primer pediatre que va tenir la nena no li va estranyar que, un bon dia, mentre el pare consolava la Laia (¿consolar-la? De què, si aquesta nena no va plorar mai) per una injecció, al preguntar-li què volia ser de gran, la nena respongués de cop i volta: «Indiana Jones». I ha sortit millor que Indiana Jones. Ha sortit única. Perquè no n'hi ha cap altra com la Laia. No. Ja que, si no en tenia prou amb els 26 títols, que no té cap home, ehem, ehem, va decidir córrer el Dakar, i aquest any va ser l'única dona que el va acabar.

I ara, mentre prova les noves suspensions a les muntanyes de Taradell de la seva nova Gas-Gas (silenci, no l'hi expliquin a ningú, està prohibit), respira felicitat i ha decidit assaborir aquest moment. «Aspirar al Català de l'Any -explica entre sessió i sessió de salts i cabrioles amb la seva moto voladora- ja és, per si mateix, un honor. Jo ja he guanyat, ¿oi que sí? I ho agraeixo infinitament a tots els que han considerat que el que faig i com ho faig es mereix una recompensa tan meravellosa com aquesta, estar envoltada de gent important, emprenedora, única en les seves especialitats».

Ella, acostumada a lluitar per cada una de les seves conquistes, ja se sent recompensada. Pensa, això sí, que malgrat la seva impressionant trajectòria en el trial, ha estat el Dakar el que li ha proporcionat ser considerada una heroïna esportiva.

EL RECONEIXEMENT DEFINITIU / «Em sap greu dir-ho, o no, però temo que la gent, no tant el món de l'esport, ha començat a valorar-me per ser capaç de fer-me amb els millorsdakariansi acabar la prova entre els millors». Ella estima apassionadament el trial. El Dakar, ehem, ehem, només és el seu amant. Puc assegurar-los que no hi ha perill de divorci. Segueix enamorada del trial.

La Laia és de les que pensen que el més important a la vida, siguis metge, escriptor, cantant, comunicador, navegant, emprenedor, músic, catedràtic o paleta, és la passió. Tot, en la vida de la Laia, és passió. Per això li prenia la moto al seu germà Joan als 4 anys. Per això, amb 7 anys, va participar en el Campionat de Catalunya de trial. Per això, amb 12 anys, va guanyar el seu primer títol europeu. Per això va camí de ser la primera dona capaç de guanyar els quatregrans: Mundial de trial, Europeu de trial, Mundial d'enduro i el Dakar, és clar.

Notícies relacionades

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Catalunya tindrà sis nous radars autònoms per a les carreteres amb més accidents de trànsit

«Aquesta nominació és una altra recompensa més en la meva carrera. És una manera de recompensar-me de tant esforç, treball, sacrifici i competició. És la forma de dir als meus pares 'gràcies, gràcies, gràcies'. De dir als meus amics i amigues 'perdó, perdó, perdó' per no acompanyar-vos a tants llocs on m'heu convidat. Jo crec que tots els que m'han ajudat, i comprès, en aquesta travessia també són en aquesta llista. Estan amb mi, al davant o al darrere, tant me fa. I tots hem guanyat». Perquè, que ho sàpiguen, tot i que aquell ginecòleg va vaticinar la seva sort, la Laia és de les que creuen que ella no va néixer per a això, ni tan sols tenia habilitats innates per poder ser la millor. Ella és pur treball, constància, esforç, entrenament, aprenentatge, competició. I passió, és clar.

Jo penso votar-la. Els aviso. Vostès facin el que vulguin.