PROFESSOR DE SECUNDÀRIA

Marçal Vinyals: "Sé que em puc gastar 10 euros al dia en menjar, en higiene i en tot"

Marçal Vinyals.

Marçal Vinyals. / FRANCESC CASALS

1
Es llegeix en minuts
CATALINA GAYÀ / Barcelona

La quantitat de coses i cosetes que fa Marçal Vinyals per no gastar, i fins i tot per estalviar, no caben en aquesta pàgina. La pujada de l'IRPF, de fet, l'ha agafat en la inèrcia de l'estalvi no voluntari. Una hipoteca que s'ha multiplicat en menys d'un any en més del doble, després de la pujada del ien, no és fàcil d'aguantar encara que tingui un sou de 1.750 euros al mes. 

Vinyals és professor d'anglès d'alumnes de Secundària en una escola «privada», aclareix. De moment, s'ha salvat de les retallades, però el sector de l'ensenyament està tan malament que aquest mes encara no ha cobrat el sou i fins la setmana passada no li van ingressar el de gener. ¿Por? «Molta, però tenir por ja és part d'aquest sistema. Jo he après a seleccionar», assegura. 

En el catàleg subjectiu del que és necessari, imprescindible i superflu hi ha des de compartir pis amb la seva parella i, a més, un estrany; sopar sempre a casa --«¡També es pot ser romàntic al menjador de casa amb bona música i unes espelmetes!», riu--; viatjar molt menys; anar al gimnàs només al matí perquè la quota és més barata; prescindir d'anar al cine; comprar marques blanques i ofertes; canviar de fruiteria si n'hi ha una de més barata al barri; recollir mobles del carrer, i fer intercanvis amb amics. Per exemple, ell fa classes d'esgrima a la seva companya al seu club de tota la vida. Per l'ús de les instal·lacions, ella imparteix lliçons d'hongarès als fills del propietari del club. «¿Em sento desgraciat? No. Controlo el que gasto i en què ho gasto». «Ara en comptes d'anar a l'Àfrica de vacances me'n vaig als Pirineus en tren», ironitza. 

Durant sis anys, Vinyals va treballar com a free lance per a la Comissió Europea. Bon sou, viatges a Austràlia, el Vietnam i la decisió de comprar-se un pis a Budapest (Hongria). Ara aquest apartament és el que li causa tants maldecaps. «Sé que puc gastar 10 euros al dia. En aquesta quantitat s'hi inclou el menjar, els productes d'higiene i qualsevol despesa material o immaterial, i ho compleixo», explica. Els números, de moment, li surten i fins i tot estalvia uns 300 euros al mes. 

Notícies relacionades