Alicia Gamero: "Abans anava a la perruqueria, ara em tenyeixo a casa"

Alicia Gameroté 40 anys, és mare de tres fills d'entre 3 i 9 anys, i treballa de caixera al supermercat Consum de Santa Coloma de Cervelló. «Que sapigueu que aquesta setmana cobrem una mica menys per allò de la pujada de l'IRPF», li van dir fa uns quants dies quan li van repartir la nòmina del febrer. «No sé quant m'han tret exactament. Acostumo a cobrar al voltant dels mil euros; una mica per sobre quan treballo alguns diumenges i una mica per sota quan no», explica Alicia. Amb el seu sou, la reducció no ha estat significativa per a ella. «Em penso que segueixo tenint més o menys els mateixos diners que abans: pocs», fa broma. Amb tres nens no s'ha pogut permetre mai malgastar. «Potser per això no he notat tant la crisi», reflexiona.

 «En realitat --continua-- jo no em puc queixar. Sóc mileurista, més o menys com tots els espanyols, però estic bé. Tinc una feina a prop de casa i el meu marit també treballa». Ell està en nòmina en una fàbrica de ventiladors industrials que té uns 25 treballadors. Fa uns quants mesos que un ERO va reduir la plantilla en un terç, però de moment ell encara resisteix. «Jo, per ara, no m'he vist en la situació de molta gent», afirma a mitja veu. 

 

PARC I PLATJA 

 

La pujada dels preus i la incertesa ha fet que Alicia hagi reduït el pressupost del més prescindible: «No hem gastat mai gaire, però abans anava cada dos mesos a la perruqueria i ara em tenyeixo jo a casa», explica. «I abans sortíem molt més. Ara anem sobretot a parcs públics. L'altre dia vam anar a la platja i ens va passar pel cap anar de tapes, però vam acabar dinant a casa», afegeix. Tampoc pot deixar els fills al menjador del col·legi. «Sort que els cuida la meva tia, perquè si no el meu sou se n'aniria en això i en cangurs», diu. 

No hi ha cap més manera de tirar endavant. «Tinc tres fills i he demanat ajudes per a menjador o per a llibres, però només em van tornar una vegada una part de la despesa en material escolar de la meva filla», recorda. «No ho veig gaire normal, però pel que es veu la meva renda és massa alta», ironitza. 

¿N'hi ha alguna de la qual no estigui disposada a prescindir? «Del temps amb la família, que és una cosa que no es recupera. Si puc seguir passant sense, no demanaré treballar més diumenges dels que em toquen», diu. Tampoc de les vacances: «L'any passat vam voler anar a un càmping, però no vam coincidir tots i no ens sortia a compte. El meu marit està una mica inestable a la feina, però aquest estiu, marxem. El que ve, ja ho veurem».  E. M. 

   

Notícies relacionades

Antonio Torres: "Aquest any, res de rebaixes"

Marçal Vinyals: "Sé que em puc gastar 10 euros al dia en menjar, en higiene i en tot"