Un forat més al cinturó

La majoria dels assalariats de tot Espanya ja fa uns quants anys que retallen despeses, més o menys des que va començar la crisi. Els preus pugen alhora que ho fa la incertesa, així que quan el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va anunciar el 30 de desembre passat la pujada de l'IRPF per al 2012 i el 2013, amb el consegüent efecte en les nòmines dels treballadors, la mesura va ser rebuda com una cosa més dins de la inèrcia general d'estalvi. 

La pàgina web de l'Agència Tributàriaha publicat el Programa de Retencions del 2012, que permet calcular com afecta la pujada cada nòmina. La primera variable és el sou. Els que cobren més tindran una retenció més alta i, per tant, els baixarà el sou net. En les mateixes circumstàncies, una persona que cobra el salari mínim veurà reduït el seu sou en dos euros mentre que una nòmina mensual de 14.000 euros, que per increïble que sembli existeix, s'ha reduït en gairebé 2.000. A part del sou, la retenció també varia en funció del nombre de fills o persones dependents a càrrec o de si el contracte és fix o temporal. 

Notícies relacionades

Antonio Torres: "Aquest any, res de rebaixes"

Marçal Vinyals: "Sé que em puc gastar 10 euros al dia en menjar, en higiene i en tot"

La pujada de l'IRPF s'ha fet notar en la nòmina del mes de febrer, ja que la retenció de més que correspondria a la nòmina del gener es repartirà al llarg de l'any. Els euros que ja es cobren de menys retallaran, previsiblement, el mateix que ja es retallava. D'entrada, l'oci. Des que va començar la crisi, els treballadors de tots els sectors asseguren que mengen menys fora de casa, que viatgen menys i que quan ho fan, miren més el que gasten. Per una altra part, es cuiden menys: s'han reduït les despeses en perruqueria, en tractaments naturals que no finança la Seguretat Social i en el gimnàs. I també les despeses en formació: els cursos d'anglès i aquells estudis que es porten a terme pel pur plaer de saber. I en general, tot allò que s'escapa de les necessitats considerades bàsiques. Com a conseqüència directa d'això creix l'intercanvi, els bancs del temps i el reciclatge. No queda altre remei que adaptar-se als nous temps.