L'illa dels toros morts

S'ha trencat la bellesa de l'illot fluvial. Cinc cadàvers de toros negres, escampats pels camins i entre àlbers blancs, enterboleixen la imatge bucòlica de l'illa popularment anomenada dels Bous, situada davant de Vinallop, municipi de Tortosa (Baix Ebre). Un fragment de naturalesa frondosa enmig de l'Ebre on han aparegut morts alguns dels únics habitants d'aquest espai protegit. La ramaderia aïllada en aquesta reserva natural de fauna salvatge fa dies que s'està desplomant famèlica sobre una terra gairebé sense pastures. Per evitar que es morin els 15 bous que sobreviuen malgrat que ningú en té cura, uns integrants del Club de Rem de Tortosa s'aproximen amb les seves embarcacions a aquesta zona humida per portar-los pinso que els facilita un empresari local. Van ser els remers els que van descobrir els bòvids morts i els que reclamen a les autoritats que actuïn.

«Això no és normal. No és agradable que estiguin aquí els animals morts en un avançat estat de putrefacció, perquè pel costat d'aquesta illa passen joves remers que cada vegada estan més conscienciats en qüestions ambientals i es fa complicat entendre situacions com aquesta», assenyala Josep Pla, director tècnic del club. A més, malgrat que no hi ha accés per terra, no és estrany veure com desembarquen navegants a l'illa, atrets per 20 hectàrees de soledat. Ho testifiquen les ampolles escampades vora l'aigua, i fins i tot un insòlit matalàs en ple espai natural.

«Dues hipòtesis»

Després d'haver vist de lluny els animals morts mentre s'entrenaven el dia de Reis i un cop havien avisat al telèfon d'emergències, els remers van decidir portar aliment als toros que queden. «Al principi vam pensar que es morien de fam, perquè els que segueixen vius estan esquelètics i febles -apunta Pla-, però la veritat és que els hem portat pinso i alfals i tampoc mengen gaire. Així que potser és que han contret alguna malaltia».

«No creiem que es tracti d'un problema sanitari, encara que no es pot descartar fins que es disposi dels informes corresponents. Ens centrem en dues hipòtesis: o a causa de la sequera no tenen prou pastura o bé s'estan morint de vells», explica el director dels serveis territorials d'Agricultura i Medi Natural, Pere Vidal.

La Generalitat ha sol·licitat informes als veterinaris i als agents rurals per determinar la causa de les morts i l'estat dels animals que encara queden vius. «Quan tinguem aquesta informació, procedirem a enterrar les restes amb calç viva i portarem menjar als exemplars que segueixin amb vida per intentar que aguantin fins a la primavera», indica Vidal. Serà llavors, amb l'aigua més temperada, quan Vidal assegura que els animals seran definitivament desallotjats. «No és fàcil treure'ls. Els hem d'aplicar una mica d'anestèsia per arrossegar-los per l'aigua amb una barca fins a terra ferma, i com que estan tan febles, podrien morir d'estrès», assenyala el responsable de Medi Natural.

Els primers toros i vaques van ser introduïts a l'illa durant la dècada del 1940, de la mà d'un ramader. Els visitants es van anar acostumant a la seva presència, que donava identitat a una de les illes fluvials del tram final de l'Ebre. Fa set anys, l'últim propietari de la ramaderia va ser obligat pel Govern a desallotjar l'illa, catalogada com a espai del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) i integrada a la Xarxa Natura 2000. El parc natural del Delta va acceptar en aquell moment que hi quedessin alguns animals per conservar el sotabosc, però la falta de gestió ha propiciat que la cabanya s'hagi reproduït excessivament. L'illa dels Bous, que segons Vidal podria pertànyer al Ministeri de Medi Ambient (un detall que, si es confirma, voldria dir que també és el propietari de la manada), s'ha convertit en l'illa dels toros morts i amaga un malson i un misteri.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Vegeu un vídeo de l'illa dels Bous a

http://www.e-periodico.cat