La gestió d'un patrimoni polèmic

La insòlita herència dels Anlló

Els vuit hotels i la desena d'immobles que els dos germans tenien a Sant Feliu de Guíxols surten per fi a subhasta

Façana de l’Hotel Les Noies, també propietat dels germans Anlló.

Façana de l’Hotel Les Noies, també propietat dels germans Anlló. / JOAN CASTRO / CLICK ART FOTO

Es llegeix en minuts

FERRAN COSCULLUELA
SANT FELIU DE GUÍXOLS

La vida i la mort dels germans Francisco i Joan Anlló tenen tots els ingredients necessaris per convertir-se en una novel·la de misteri. Dos germans estranys, amb poca tirada a fer relacions socials, que van dedicar tota la seva energia al negoci familiar i que van aconseguir construir l'imperi hoteler més gran de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Sense família pròxima (no es van casar i no se sap que tinguessin nòvia), tots dos van morir de mort natural el 2002 sense deixar testament i sense dir, per tant, a qui deixaven un patrimoni valorat en 12 milions d'euros, ja que als vuit hotels que dirigien s'hi han de sumar una desena de cases i propietats, comptes corrents a Andorra i Suïssa i un pis de luxe a la Diagonal de Barcelona.

Gairebé cap de les persones que els van conèixer sap amb certesa per què no van deixar últimes voluntats, sobretot el gran, Francisco, que va morir de càncer de pulmó (era un fumador empedreït) el 27 de novembre del 2002, als 76 anys. Nou mesos abans, el 19 de febrer, l'havia precedit el Joan, que va morir als 74 anys a causa d'una embòlia. El decés del germà petit va ser sobtat, però en canvi el gran va tenir prou temps per fer testament, perquè els metges li van confirmar que el seu cas no tenia remei.

«Vivien dedicats al treball i em sembla que es pensaven que no moririen mai», explica Pere Ferrer, un administrador de finques retirat que va tenir relació amb els Anlló. «El Francisco sabia que moriria, però jo crec que en el fons no volia deixar a ningú tot el que havia aconseguit al llarg de la seva vida», assegura un altre conegut dels germans, que prefereix mantenir l'anonimat.

Sigui com sigui, la mort dels Anlló va deixar la porta oberta a tota mena d'especulacions i maniobres per aconseguir l'herència. Una familiar llunyana que viu a França es va presentar per reclamar una part del pastís, però el seu parentiu no arribava al quart grau de consanguinitat que exigeix la llei. Un empleat de confiança del Francisco, que l'acompanyava en les seves visites al metge, va assegurar que, quan l'especialista li va comunicar que ja era a les acaballes, el gran dels germans va escriure de pròpia mà un testament en què deixava gran part dels hotels als

treballadors.

TESTAMENT FANTASMA / Un document que no va aparèixer mai després de la mort de l'empresari, però que coincidia amb les vagues promeses amb què sovint alimentava les esperances dels seus treballadors. «L'esforç que feu no quedarà sense recompensa», assegurava. Una confiança en el futur que explica en part el fet que, després de la seva mort, els treballadors continuessin explotant els hotels pel seu compte durant un temps, fins que un agent judicial els va comunicar que havien de tancar, perquè la justícia finalment havia declarat la Generalitat beneficiària de l'herència.

«L'ajuntament es va equivocar, perquè es va gestionar com a patrimoni el que en realitat era una empresa. Tots els hotels pertanyien a una societat limitada i, des d'aquest punt de vista, els Anlló no van morir, perquè l'empresa podia haver continuat sense ells. S'haurien d'haver pres altres mesures perquè continuessin oberts en règim de concessió», afirma Pere Albó (PSC), primer tinent d'alcalde i el regidor encarregat de la gestió del patrimoni dels Anlló.

Segons sembla, no va ser l'únic error. L'ajuntament també va estar mancat de reflexos a l'hora de comunicar a la Direcció General de Patrimoni que els empresaris havien mort deixant un imperi hoteler i immobiliari. La badada municipal a l'hora de portar a terme aquest tràmit, que és obligatori, ha donat peu que diversos oportunistes s'hagin acollit a un article de la normativa actual que concedeix un «premi» als particulars que «denunciïn» a la Generalitat l'existència de béns intestats i sense hereus, equivalent al 10% del valor del patrimoni, o bé descobert.

Si prospera la petició d'algun d'aquests caçaherències (que no són «ni un ni dos», segons fonts pròximes al cas), podria arribar a rebre 1,2 milions d'euros (si finalment s'obtenen 12 milions de l'herència) per haver informat d'un patrimoni que estava a la vista de tothom. Albó considera que, si una d'aquestes peticions prospera, es produirà «un frau de llei», ja que la normativa està prevista per treure a la llum béns anònims que són desconeguts i que sense el concurs dels ciutadans serien il·localitzables.

Et pot interesar

LES CAIXES FORTES / Una característica que bé es podria aplicar a les famoses caixes fortes «plenes de diner negre», segons alguns testimonis, que els Anlló tenien a l'Hotel Les Noies (Francisco) i en un pis del carrer de la Creu (Joan), i que van desaparèixer després de la seva mort.

A aquesta pèrdua s'hi suma el constant espoli i deteriorament que han patit les cases i els hotels de l'herència Anlló durant aquests nou anys. Una devaluació que repercutirà en les entitats socials i culturals (el futur Museu Thyssen i l'asil Surís) a les quals la Generalitat i l'ajuntament destinaran els diners que s'obtingui dels béns dels germans. Un segon lot (cases, pisos i aparcaments) sortirà a subhasta el 2 de desembre.