Astronautes sense nau

John Logdson, exdirector de l'Institut de Política Espacial de la Universitat George Washington, va portar a la primavera el seu nét de tres anys i mig a veure un dels últims llançaments d'un transbordador de la NASA i, després de veure l'impacte en el nen, està convençut que va plantar en la criatura la llavor del somni d'arribar a ser astronauta.

Ara impulsar somnis com aquest serà més difícil. Com va dir ahir a l'aterrar a les 5.58 hores a Cap Canaveral el comandant de l'Atlantis Chistopher Ferguson,«després de servir el món més de 30 anys, el transbordador espacial s'ha guanyat el seu lloc en la història i ha arribat a la parada final». El programa de la NASA ha acabat després de 135 missions. I encara que els astronautes nord-americans seguiran viatjant a l'Estació Espacil Internacional (ISS) i que els EUA tenen plans per desenvolupar primer en col·laboració amb el sector privat vehicles de llançament i després un vehicle per a exploració espacial profunda que porti a asteroides i fins i tot a Mart, en el futur immediat es depèn de laSoiuz.

«Els astronautes seran llançats des del Kazakhstan, així que l'experiència d'un llançament, que és molt forta per als que la poden experimentar en persona, no estarà disponible durant un temps. Fins i tot quan torni serà molt més modesta que amb el transbordador», explica per telèfon Logdson, membre del Comitè d'Exploració al consell assessor de la NASA.

El cop a l'esperit aventurer és dur. I si el futur del paper dels EUA en l'exploració de l'espai està ple d'interrogants, sobretot per la confusió política, també ho està el dels seus més destacats protagonistes: els astronautes.

Tant laSoiuz com les futures llançadores tenen una capacitat inferior que els transbordadors, un màxim de quatre persones davant de les set que viatjaven fins ara. Encara que se seguirà viatjant a l'espai, hi haurà menys llançaments. Les missions a la ISS requereixen la meitat de persones i el doble d'entrenament, més temps a l'estranger per aprendre rus, més preparació en enginyeria per poder arreglar des d'un robot fins al bany... La nova realitat que va començar a dibuixar-se quan Barack Obama va confirmar fa dos anys el final del programa de transbordadors ha portat moltes persones a deixar l'agència. 20 astronautes en actiu van deixar la NASA el 2010 i al Centre Espacial Johnson de Houston, on n'hi solia haver més de 100 entrenant-se, ara n'hi ha 61.

L'antecedent de l''Apollo'

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

Un dels que van viatjar a Houston sabent que no hi haurà programes de transbordadors és Jack Fischer. En una entrevista recent amb la ràdio pública NPR recordava que quan als anys 70 van començar a reclutar astronautes el programaApollo s'estava cancel·lant i aquells reclutats no van volar fins al 1981, quan es va llançar el primer transbordador.«Sempre hi haurà una pausa abans de cada gran pas en el programa d'exploració -reflexionava-.I tots estem disposats a esperar tant com faci falta. Potser no volarem, però si podem ajudar a fer aquest pas, val la pena».

Dependre ara de laSoiuzquan va ser el duel amb la Unió Soviètica el que va impulsar la carrera espacial és merament un cop simbòlic en l'orgull dels EUA. Almenys per a experts com Logsdon, especialista també en política i relacions internacionals, que apunta a una nova realitat i a noves preocupacions.«Els EUA necessiten més lideratge per unir una coalició internacional. Debatim sobre el futur de l'exploració com si l'haguéssim de fer sols i sabem que no podrem. Parlar de carrera espacial amb la Xina no és productiu. Hi ha d'haver converses amb ells, amb l'Índia, el Brasil, Corea del Sud... I aquest diàleg no ha començat», avisa.