Als 97 ANYS
Mor Elizabeth Eidenbenz, la fundadora de la Maternitat d'Elna
La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l'any 2006 per la seva tasca humanitària, que va salvar dels nazis centenars de nens jueus i fills de dones espanyoles republicanes refugiades
Imatge captada a la Maternitat d’Elna i difosa en l’exposició ’La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili’. /
Elizabeth Eidenbenz, la fundadora de laMaternitat d'Elna, que entre el 1939 i el 1944 va aconseguir salvar aproximadament uns 600 nens entre refugiats republicansespanyols i jueus que fugien de lainvasió nazi, ha mort als 97 anys.
Nascuda aZuric, Suïssa, el 12 de juny de 1913, va ser mestra i infermera. Va treballar en diferents col·legis deSuïssaiDinamarcafins que va decidir integrar-se a l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra. Va arribar a Madrid el 24 d'abril de1937com a voluntària per ajudar mares i nens durant laguerra civil espanyola. Després de la caiguda de laRepública,Eidenbenz va decidir convertir un palauet abandonat, pròxim a la localitat francesa d'Elna(i a prop del camp d'Argelers) en unamaternitatper a les dones espanyoles refugiades.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però un cop començada lasegona guerra mundial, els fons van disminuir i van començar a arribarrefugiats de Françai la resta d'Europa. Principalment erendones juevesque fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb laCreu Rojai a acatar la seva política sobre neutralitat.
Perseguida per la Gestapo per salvar nens espanyols i jueus
Notícies relacionadesAixò impedia a la maternitat acollir refugiats polítics, principalmentjueus, i per això es va decidir falsejar-ne la identitat d'una gran part per tal de burlar aquestes lleis. LaGestapova assetjar laMaternitat d'ElnaiEidenbenz va arribar a ser detinguda. La seva tasca va salvar la vida a aproximadament 400nens espanyolsi 200nens jueusprocedents d'Europa.
Retirada a la població deRekawinkel, a 30 quilòmetres deViena (Àustria), a partir del 2002 li va començar a arribar el reconeixement a la seva tasca, amb la publicació de diversos llibres sobre la seva gesta i la concessió de diverses distincions individuals, entre les que es compta laCreu de Sant Jordil'any 2006.
- Dos milions de dones pateixen violència econòmica
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- Ascens i Caiguda d’UN campió OlíMPIC Óscar Casas fa ‘El gran salto’ com a Gervasio Deferr
- Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"
- ‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat