El cap salva el Barça

El mal cap va complicar la nit al Barça, però les precises rematades connectades per Fermín en una gran centrada de Raphinha i les dues de Lewandowski en dues accions de córner, van obrir la nova etapa del vell Xavi i van consumar l’objectiu de mínims de la temporada: la classificació matemàtica per a la Champions amb els 15 punts d’avantatge sobre l’Athletic. Tan bé va acabar la tempestuosa nit que Lewandowski va anotar el seu primer triplet a la Lliga en el temps afegit. Després va tornar a ploure.

Lewandowski es va endur la pilota del partit, però els porters van marcar el signe d’una agitada primera meitat amb errors inusuals. Un per sobrat i l’altre per matusser, van exhibir la seva imperícia amb els peus. Ter Stegen va mirar de fer un imprudent barret, i amb efecte, per eludir l’arribada d’Hugo Duro, confiat en la seva tècnica i que l’escapada naixia en fora de joc. Mamardashvili, sense amenaça, va fer un pèssim control. La pilota va quedar a mercè d’un Lamine Yamal que venia en carrera. Va voler burlar-se d’ell però el porter va tocar la pilota amb el braç. Ni el jutge de línia ni l’àrbitre van ser capaços de veure-ho fins que el VAR els va avisar. L’invent va quedar justificat. Els col·legues de la sala van evitar que cometessin "un error clar, obvi i manifest", origen del naixement del videoarbitratge.

"Em vull fondre"

Alemany i georgià devien desconèixer l’expressió "em vull fondre". Segur que haurien volgut esvair-se a l’instant. Mamardhasvili va poder fer-ho. Se’n va anar als vestidors amb la vermella a sobre. Ter Stegen va suportar la culpa. Aquest gol va generar l’1-1 del València, que no havia donat senyals de vida més enllà d’un parell d’escapades de Peter burxant en l’espai lliure entre Cubarsí i Cancelo. Mamardashvili va cometre la primera falta del València. Va entrar Jaume Domènech, que es preparava mentre revisaven la jugada i va tancar la nit negra del gremi amb el fallit refús del 3-2.

Però res va canviar substancialment al Barça, readmès Xavi abans que consumés la seva renúncia. Va alinear l’onze del Bernabéu, quan es va acomiadar de la Lliga, després d’haver-se acomiadat dies abans de la Champions. Només hi faltava De Jong, cosa que convida a pensar que hauria jugat si no hagués caigut lesionat a Madrid. Va ocupar el seu lloc Fermín. Benaurat relleu.

Amb Fermín sí que juga diferent el Barça. Té més verticalitat, té un home més per combinar amb els davanters, pressiona més en la pèrdua. Amenaça més amb les seves arribades. Fermín transforma l’equip si qui substitueix és De Jong. Per no comparar la capacitat golejadora de tots dos. Tampoc es perd estabilitat defensiva. No és un concepte esgrimible ahir, amb els valuosos regals de Ter Stegen i el penal d’Araujo. En la represa, Iñigo, substitut de l’amonestat Cubarsí, va vorejar la tragèdia amb una altra astuta entrada a Peter. Tot just un parell de minuts abans que Lewandowski restablís l’empat.

El punt de partida

Notícies relacionades

El comiat

Mar Suy: "Tinc set medalles mundials i seguia pagant la quota i els viatges"

Havia de ser el punt de partida de la reanimació del Barça amb les dues substitucions de l’intermedi i el marcador igualat immediatament. L’equip s’enfrontava a un rival consagrat a defensar-se que deixava espais a l’esquena.

La situació exigia criteri, paciència i fredor. Va faltar el més valuós: el criteri. Sense una mecànica ni una intencionalitat clara, la pilota anava de peu en peu. Les millors opcions es van crear quan s’arribava a la línia de fons. Ningú va arribar al límit. Només en els córners. Pedri va entrar per aportar llum, i la primera intervenció va ser redimir-se de l’acusació del Bernabéu per no perseguir Brahim. El canari va fer un esprint per treure la pilota dins de l’àrea a Diego López, que s’havia plantat davant Ter Stegen. Va ser suficient.