Sense novetat al front

Sense novetat al front. La plaça Catalunya s'ha despertat òrfena de furgons i agents policials. Se sap que hi són, perquè la secreta està per tot arreu, però ni se la veu ni, molt menys, se l'espera. No sembla que el desallotjament de la plaça, en el cas que es faci, sigui imminent.

Més de 500 persones han passat l'última nit a la plaça. Han estat moltes més que la nit anterior i seran moltes menys que la pròxima, pronostica un portaveu dels concentrats. La majoria delsindignats de Barcelonahan passat la nit al cercle central de la plaça. Els seus sacs de dormir han convertit el recobriment ceràmic de l'espai en una enorme i multicolor alfombra de protesta.

Però també n'hi ha uns quants centenars més que no han aclucat l'ull. A dos quarts de sis del matí, uns quants celebraven un sarau flamenc a la vorera del costat mar de la plaça, mentre uns altres pintaven més pancartes. No obstant, l'activitat principal es concentrava al voltant de les taules que hi ha disposades al voltant del cercle central. Allà se seguia parlant de política, d'economia, del sistema, del que passarà avui i de la cobertura dels mitjans de comunicació sobre lesacampades de Barcelona i Madrid.

S'ha de fer alguna cosa

"La veritat és que ha estat una vergonya que fins i tot el mateixWashington Post hagi tret l'acampada a la portada mentre aquí s'intentava reduir la seva importància. No pot ser que ens prenguin el pèl d'aquesta manera", denuncia el Dani, un informàtic de 28 anys. Assegut en una taula de la comissió d'informació, el noi reconeix que viu bé: té feina i casa. En teoria no es pot queixar. Però ho fa. "És unaqüestió de principis. Vaig venir el primer dia creient que estaria sol i em vaig trobar amb molta gent que pensa igual que jo. És cert que entre nosaltres hi ha idees molt diferents, però el punt en comú és que estemfins als collons de la situació actual i que pensem que s'ha de fer alguna cosa".

També l'Anna, una noia de 19 anys amb els cabells plens de rastes, està encantada d'haver vingut i de trobar algú que l'escolti. Té moltes ganes de parlar, malgrat l'hora que és i no haver {dormit}. Mentre el periodista ha de fer grans esforços no només per articular quatre paraules coherents seguides, sinó fins i tot per moure el bolígraf amb agilitat, ella és tot loquacitat i alegria. Anna explica que ha estat fent exàmens i que fins a la nit passada ha pogut venir. Igual que el Dani, també està convençuda que s'havia de ser aquí, encara que en el seu cas no estigui gaire convençuda que la concentració tinguiresultats tangibles. "No som nosaltres els que movem el món, sinó els Bildelberg. L'únic que podem fer és mostrar el nostre descontentament. Encara que, vés a saber, ells són vint i nosaltres milers. Si ens posem d'acord, potser els podrem vèncer", reflexiona aquesta estudiant de segon de batxillerat.

Mantenir posicions

La nit ha estat llargaa la plaça Catalunya, encara que molts no ho demostrin. La multitudinària assemblea de dos quarts d'onze es va acabar a la una de la matinada tocada amb alguns acords: es va debatre si dissabte s'havia de convocar unamanifestació, eufemísticament anomenadapasseig passeigper allò de laJunta Electoral i la jornada de reflexió. Es va decidir que era millormantenir les posicions a la plaça Catalunya.

Notícies relacionades

Aguirre: "Estic per convocar un campament a Ferraz perquè marxi Zapatero"

Rajoy diu que si ell fos ministre de l'Interior compliria la llei

El tema de més calat ideològic va ser objecte d'un apassionat debat. Es va debatre si havien de declarar-se contraris alsistema capitalista o bé manifestar la sevaoposició al règim econòmic actual. Greu dilema. A la tarda, els integrants de la comissió encarregada de debatre el tema no s'havien posat d'acord, així que la van sotmetre a l'escrutini de l'assemblea. En un principi, va semblar que guanyaria l'aposta moderada, però els aplaudiments van ressonar quan un noi que va fer ús del torn de paraula va reclamar l'abolició del sistema capitalista. Milers de mans alçades van aplaudir la declaració i els reformistes van haver de callar.

Acabada l'assemblea, les comissions es van tornar a reunir fins a les tantes de la matinada mentre alguns voluntaris agafaven l'escombra i començaven aescombrar el terra. Perquè els concentrats poden tenir idees radicals sobre el funcionament de la societat, però estan disposats a demostrar al món que són educats i respectuosos, res a veure amb els incivilitzats antisistema que pensen alguns.