La Fiscalia suma 20.000 diligències de suport a persones amb discapacitat

La Fiscalia espanyola va obrir l’any passat més de 20.000 diligències vinculades a les mesures de suport de persones amb discapacitat i que necessiten ajuda de tercers per desenvolupar l’activitat habitual, siguin qüestions econòmiques, de patrimoni o sobre la salut. Aquestes dades, que la Fiscalia General de l’Estat ha avançat a EL PERIÓDICO, revelen un ascens del nombre d’aquest tipus d’intervencions els últims tres anys. El 2023 se’n van registrar 16.736, fet que va comportar un increment del 15,84% respecte al 2022. El 2025 la tendència ascendent es mantindrà. La Fiscalia presentarà aquests i altres dades de la Memòria 2024 al setembre en l’acte d’obertura de l’any judicial.

"Per segon any consecutiu hi ha un clar augment, del 15%, en el volum d’incoacions en relació amb l’any anterior", explica a aquest diari la fiscal de sala María José Segarra, coordinadora dels serveis especialitzats en la protecció de les persones amb discapacitat i atenció a la gent gran. Una de les tasques més àrdues que es van emprendre el 2024 va ser la revisió dels processos judicials d’assistència per a aquest col·lectiu i que encara satura els jutjats. A finals de l’any passat hi havia pendents d’examinar uns 50.000 assumptes.

La llei canvia el paradigma

"Aquest increment sostingut es pot deure a l’assumpció per part de moltes fiscalies territorials de la iniciativa per revisar els procediments d’incapacitat antics", remarca la fiscal. La llei sobre aquesta matèria del 2021 va disposar la revisió de totes les sentències d’incapacitat en sis anys. El 2024 es van revisar 39.530 procediments; en totes les fiscalies s’han proposat als jutges la mesura de suport més adequada a la persona, "sempre sota el prisma de la recerca de la seva màxima autonomia i no per mitjà de la seva substitució o representació, que ha de ser excepcional i únicament quan sigui necessari", recalca Segarra.

El paradigma jurídic respecte a les persones amb discapacitat i les mesures de suport va canviar arran d’una profunda reforma legislativa que va entrar en vigor el setembre de l’any 2021.

Aquesta regulació va donar lloc a una modificació substancial en l’enfocament d’aquestes diligències preprocessals (actuacions prèvies a un procés judicial). D’una banda, per l’aplicació obligada dels principis d’"adequació i proporcionalitat" de les mesures de suport, que ara s’han de concretar més en què consisteixen i, d’altra banda, per l’exigència d’aportar proves en el procés documental sobre la necessitat d’aquest suport i dictàmens pericials dels àmbits social i sanitari. "És la porta d’entrada d’informació, com possibles vulnerabilitats o situacions de desprotecció, de les persones amb discapacitat", apunta Segarra.

"Les diligències preprocessals civils de les fiscalies són el curs de tramitació de les sol·licituds i comunicacions que rebem. Aquestes poden versar sobre les necessitats eventuals de suport a la capacitat jurídica d’una persona o en comunicacions rebudes respecte de situacions d’abús econòmic o patrimonial, influència indeguda o el conflicte d’interès respecte a una persona en situació de vulnerabilitat per l’edat o discapacitat. Tots dos casos són al voltant del 85% de les diligències incoades".

Canals d’informació

La majoria de les víctimes d’abusos econòmics i patrimonials són persones grans. En el cas que es detecti la comissió d’un possible delicte, els fets es comuniquen al servei penal de la mateixa fiscalia perquè avaluï si presenta una denúncia als jutjats. Els canals pels quals la fiscalia rep informació per incoar aquestes diligències són variats, com ara els serveis socials, les entitats del tercer sector, els hospitals, els bancs, els notaris o la família. La majoria de les peticions al jutge de mesures de suport, però, la fan familiars, tot i que la fiscalia pot intervenir-hi si hi ha conflictes entre els membres.

Notícies relacionades

Els bombers forestals cobraran més quan actuïn en emergències

El foc conté la voracitat però preocupa la fúria del vent

En aquestes diligències, els fiscals recopilen la informació necessària per valorar la mesura que la persona necessita, des de la facilitada pels serveis socials i sanitaris fins a les dades proporcionades per ella en una entrevista i els dictàmens dels metges forenses sobre l’afectació que pateix en la vida diària. "És un suport a la seva capacitat jurídica", diu Segarra, "respectant la seva autonomia".

Aquests expedients de la fiscalia consideren la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat, els suports amb què compta en l’entorn, tant familiar com a social i comunitari, i, si és el cas, la valoració de l’eventual "guarda de fet", que es refereix a qui, sense nomenament judicial i normalment familiars, assumeix la cura o l’assistència d’algú que requereix suport.