PROMULGACIÓ DEL DECRET DEL VATICÀ

Joan Pau II serà beatificat sis anys després de la seva mort

El possible miracle que porta el papa polonès als altars és la curació de Parkinson d'una monja

Joan Pau II serà beatificat sis anys i un mes després de la seva mort. / periodico

3
Es llegeix en minuts
EFE / JUAN LARA / Roma

Sis anys i un mes després de la seva mort, el papa Joan Pau II (1920-2005) serà elevat a la glòria dels altars el pròxim 1 de maig, després que el seu successor, Benet XVI, promulgués el decret pel qual es reconeix un miracle per la seva intercessió.

Joan Pau II serà beatificat el diumenge festivitat de la Divina Misericòrdia, instituïda per ell mateix per honrar el culte impulsat per santa Faustina Kowalska, una religiosa de la qual es considerava deixeble i que és coneguda com la santa Teresa de Jesús polonesa.

El papa Wojtyla va morir el 2 d'abril del 2005, en la vigília -aquell any- de la Divina Misericòrdia. El portaveu vaticà, Federico Lombardi, ha precisat que no s'ha elegit aquesta data per a la beatificació, ja que aquest any cau en Quaresma, període poc apte per a una cerimònia d'aquest tipus.

El miracle que porta Karol Wojtyla als altars és la curació inexplicable per a la ciència de la monja francesa Marie Simon Pierre, de 51 anys, que patia des del 2001 Parkinson, la mateixa malaltia que va tenir el primer papa polonès de la història.

Diversos mesos després de la mort de Wojtyla, la monja, que li resava contínuament, es va curar de la malaltia. Encara que hi ha catalogats 251 suposats miracles per la seva intercessió, el postulador de la causa, el sacerdot polonès Slawomir Oder, va elegir la curació de la monja.

Aprovació del miracle

Benet XVI ha firmat el decret durant l'audiència que ha concedit al prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, Angelo Amato, que li va entregar tota la documentació del procés, després que el dia 11 els 30 purpurats i bisbes que formen aquest dicasteri aprovessin el miracle.

El procés es va obrir el 28 de juny del 2005 i va començar a Roma, ciutat en què va morir i de la qual va ser bisbe durant 26 anys i mig. La causa es va obrir per desig de Benet XVI, sense esperar que transcorreguessin cinc anys de la seva mort, com estableix el Codi de Dret Canònic i com va passar amb la Madre Teresa de Calcuta, a la qual va beatificar sis anys i dos mesos després de la seva mort.

Fama de santedat

L'anunci ha estat acollit amb gran alegria en el món catòlic, on encara segueix viu el crit "santo súbito" (sant ja) que desenes de milers de persones van corejar aquell 8 d'abril del 2005 durant el funeral. La congregació per a la Causa dels Sants subratlla que Benet XVI va donar via lliure al procés sense esperar el temps establert davant "la imponent fama de santedat" de Joan Pau II "tant en vida com després de mort".

L'anomenada "fàbrica dels sants" afegeix en una nota que han estat respectats "escrupolosament" tots els passos exigits per la normativa de l'Església. El portaveu Lombardi agrega que tot el procés s'ha seguit "al detall", sense deixar res sense comprovar, en referència a les crítiques que es fan a Joan Pau II d'haver suposadament "encobert" el fundador dels Legionaris de Crist, el capellà pederasta mexicà Marcial Maciel.

Investigació

Notícies relacionades

El portaveu va assenyalar que es va indagar a fons i no ha sortit res que involucri Joan Pau II amb el pederasta i que per respecte a Wojtyla la investigació va ser feta "en profunditat, a consciència". Per permetre una afluència més gran de fidels, les restes mortals de Wojtyla seran traslladades dies abans de la beatificació des de les Grutes Vaticanes (cripta de la basílica de Sant Pere), on està enterrat, a una capella del temple.

El taüt de Wojtyla serà col·locat sota l'altar de la capella de Sant Sebastià, que es troba a la part dreta del temple, entre la de la Pietat, de Miguel Angel, i la del Santíssim. Lombardi va dir que les restes no seran exhumades ni s'obrirà el taüt, sinó que serà traslladat directament a la capella, on ja han començat els treballs de restauració. En aquesta capella reposen actualment les restes del papa Inocencio XI (1611-1689), que seran traslladades a un altre lloc del Vaticà.