Algoritmes i catàstrofes

Quan Jordi Bascompte (Olot, 1967) va començar a buscar l'algoritme que permetés explicar el funcionament d'una xarxa o sistema ecològic, la comunitat científica el va observar amb una certa incredulitat. Uns anys després, però, quan ja s'ha vist que és possible pronosticar canvis climàtics, cracs financers o un atac d'asma amb un mateix indicador matemàtic, Bascompte desperta respecte i reconeixement. Una fórmula numèrica permet predir«el punt de catàstrofe, és a dir, en quin moment es produirà un canvi brusc en una situació fins llavors relativament estable o, si més no, poc canviant», relata l'investigador, guardonat el novembre passat amb el premi Rei Jaume I de protecció del medi ambient.

Bascompte, que treballa al centre que el CSIC té a l'Estació Biològica de Doñana, a Sevilla, té gairebé tant de físic i d'enginyer com de biòleg o ecòleg. El seu dia a dia consisteix, segons explica,«a mirar els ecosistemes com un tècnic estudiaria internet, integrant models teòrics, anàlisis de dades i simulacions per ordinador per entendre l'arquitectura de la biodiversitat». Per això, afegeix, és difícil il·lustrar la seva tasca amb un cas particular,«perquè és un treball virtual, a base de models».

Anticipar-se i prevenir

Però ¿per a què serveix tot això?«Per anticipar-se, per prevenir i per adoptar mesures que evitin mals pitjors», respon el científic.«Si un sap amb prou antelació quan es produirà un punt de catàstrofe, pot, com a mínim, tractar d'actuar per pal·liar-ne els efectes», afirma. I, ara sí, fa servir un exemple pràctic perquè s'entengui millor a què es refereix: «Si a una tassa de cafè li dónes una petita empenta a sobre d'una taula, es desplaçarà una mica, en funció de la força que hagis emprat per a l'empenta, i ja està. Però quan finalment la tassa arribi a la punta de la taula, la mateixa causa, un petit cop, produirà una conseqüència exagerada: la tassa caurà», explica.

Bascompte arriba als punts de catàstrofe després d'haver investigat, durant anys, les interconnexions que mantenen entre si diferents espècies vives, tant vegetals com animals.«No estudiem la biodiversitat en termes de quantitat, sinó de qualitat. Analitzem com es relacionen les espècies, com interactuen i com estableixen xarxes d'interdependència», assenyala. Aquestes xarxes d'interaccions, va concloure l'equip de Bascompte,«poden esmorteir les conseqüències inicials després de l'extinció d'una espècie, però, un cop passat un llindar, altres espècies es poden veure arrossegades a la desaparició, mitjançant cascades de coextinció», avisa l'investigador del CSIC. Per això, afegeix, és prioritari localitzar quines són les denominades espècies clau en l'arbre evolutiu.

Caos i hàbitats destruïts

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Doctorat en Biologia per la Universitat de Barcelona, Bascompte ja va començar a utilitzar conceptes innovadors durant la preparació de la seva tesi, on va tractar qüestions relatives al caos determinista estès espacialment, a models de metapoblacions i a transicions de fase en models de destrucció de l'hàbitat. Després de fer unes estades postdoctorals a la Universitat de Califòrnia, a Irvine (Estats Units), i al National Center for Ecological Analysis and Synthesis, a Santa Barbara, l'any 2000 va entrar com a científic titular a l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), a Sevilla, on és professor d'investigació.

L'any 2004 va obtenir, en la primera edició del premi, el European Young Investigator Award (premi EURYI) i, el 2007, va rebre el George Mercer de l'Ecological Society of America, un reconeixement concedit al millor article d'ecologia publicat per un investigador de menys de 40 anys. Des del mes de febrer del 2010, forma part del consell editorial de la revista especialitzadaScience, format per 250 experts internacionals, dels quals només dos són espanyols: el mateix Bascompte i Óscar Marín, de l'Institut de Neurociències d'Alacant.