DIA INTERNACIONAL CONTRA ELS ATACS sexistes

El combat contra la violència masclista encalla en l'educació

Els experts demanen més accions de formació i de conscienciació per eradicar les agressions

Les organitzacions de dones subratllen que la llei, que ara compleix sis anys, no és suficient

3
Es llegeix en minuts
PATRICIA MARTÍN
MADRID

Amb motiu de la celebració, avui, del dia internacional contra la violència masclista, ningú dubta que la llei integral espanyola, que ara compleix sis anys, ha servit per salvar vides. Però les xifres de dones assassinades constaten que la norma no és suficient. El trist repunt de víctimes (han mort 64 dones des de començament d'any, nou més que en tot el 2009) demostra la dificultat d'acabar amb la principal causa de mort de dones de 15 a 44 anys a Espanya. El 75% de les víctimes mortals no havien demanat ajuda.

Per eradicar els atacs i que les dones que no s'atreveixen a denunciar comencin a confiar en la justícia, els especialistes reclamen més accions d'educació i de conscienciació, així com de formació de tots els actors que poden ajudar les víctimes a escapar-se del cercle de la violència.

DÈFICIT D'ABAST / Miguel Lorente, delegat del Govern per a aquest assumpte, admet que el perfil de les 64 víctimes mortals demostra que la llei «no és que falli, és que encara no ha arribat a tot arreu». Les mesures de protecció han servit per ajudar les dones que fa menys temps que pateixen maltractaments, però no tant les que «estan més lluny de la sortida» i que per això no denuncien. Això es tradueix en el fet que ha augmentat el nombre de víctimes més grans de 40 anys i que convivien amb el seu agressor, així com el d'estrangeres i per tant desconeixedores del sistema i mancades d'una xarxa familiar de suport.

«El que és realment preocupant

-sosté la fiscal especialista en violència contra la dona Soledad Cazorla- és que no podem ajudar les que viuen aïllades en la por». Les campanyes de conscienciació no arriben a aquest col·lectiu, opina Cazorla, «perquè falta temps de rodatge en la prevenció». «La reeducació de la societat vol anys», postil·la, abans d'assenyalar que no és partidària de modificar la llei ni d'endurir les penes com demanen el PP i IU.

Coincideix amb aquesta anàlisi la presidenta de l'observatori sobre violència domèstica del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Inmaculada Montalbán, que manifesta que la norma ha servit per «millorar la resposta judicial» i acabar amb la «impunitat dels maltractadors».

ORDRES DE PROTECCIÓ / En cinc anys, han estat condemnats 145.000 maltractadors i han mort 47 de les 140.000 dones que tenien ordres de protecció. Montalbán reconeix que cal treballar perquè no hi hagi cap víctima amb mesures cautelars que mori, però considera que en termes generals «la maquinària de l'Estat funciona». Tot i així, es mostra preocupada perquè gairebé s'ha doblat des del 2007 el nombre d'afectades que renuncien a continuar el procés. Un 12% de les dones que van demanar ajuda van refusar continuar l'acusació perquè tenien por i es van acollir al dret a no declarar contra les seves parelles. El CGPJ i la fiscalia reclamen que es reformi aquesta dispensa de declarar, perquè el testimoni de les víctimes és clau perquè el cas no acabi sobresegut o en absolució.

EL PERDÓ / El problema és que les víctimes de maltractament, a diferència dels afectats per altres delictes, no sempre desitgen que l'agressor acabi a la presó. Volen que la violència cessi, però moltes d'elles perdonen una vegada rere l'altra els seus botxins, cosa que en ocasions porta a un desenllaç fatal.

Perquè abandonin definitivament la relació, és essencial la formació de tots els actors que intervenen en el procés i que el recorregut d'administració en administració que han de fer sigui al més suau possible. En els dos reptes ja treballa el CGPJ, segons Montalbán.

DEMANDES DE LES DONES / La llei estableix mesures de prevenció i recursos per ajudar les víctimes, tot i que aquests són els aspectes «menys desenvolupats», segons l'advocada Consuelo Abril. Com a vicepresidenta de la Coordinadora d'Organitzacions de Dones per a la Igualtat, explica que el col·lectiu estava «orgullosíssim» quan es va aprovar la llei, però passats els anys, se senten

defraudades «per la falta de re-

Notícies relacionades

cursos».

En la mateixa línia, Pilar Núñez, de l'oenagé Intress, assenyala que la llei «és necessària però no és suficient» i reclama més programes de rehabilitació de maltractadors i més polítiques públiques per ajudar les parelles en procés de separació.