Energia i tractament de residus

La societat actual evoluciona cap a models més compromesos amb el medi ambient buscant una nova cultura en la gestió dels residus. Aquest nou enfocament suposa oportunitats amb un elevat valor afegit. Les raons d'aquest canvi són: consciència que els recursos són limitats, ­desenvolupament tecnològic, canvi climàtic i situació de crisi energètica.

El model català és homologable als europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge. Els objectius de recuperació fixats en la llei catalana són més ambiciosos que els fixats en la directiva marc. Mentre que Catalunya preveu assolir-los el 2012, la directiva els fixa el 2020. El 2009 es va arribar a un nivell de reciclatge del 37,6%, per sobre del 23% de la UE i del 14% d'Espanya. No obstant, s'ha d'adaptar la llei catalana a la nova ­directiva, que prioritza la valorització en oposició a l'eliminació, considera la incineració com a recuperació energètica i deixa l'opció del dipòsit com a últim recurs de tractament.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

La incineració és una operació de valorització energètica si els rendiments superen cert llindar: l'energia que s'obté a través dels residus substitueix el consum d'altres combustibles. Els països que registren els valors més importants de reciclatge -Suècia, Alemanya, Bèlgica, Holanda- tenen la màxima implantació d'aquesta incineració.

En aquests últims anys, a Catalunya s'ha fet un esforç molt important en la posada en marxa d'instal·lacions de tractament que ens acosten al nivell dels països més avançats; però el processament de les restes de les plantes -un 50%- a mitjà termini només es podrà garantir amb nous dipòsits o amb l'increment de la incineració i, sigui quina sigui la solució escollida, s'ha de preveure un període d'entre tres i sis anys per posar-la en funcionament, i això justifica la necessitat d'agilitzar la presa de decisions.