MARES REALS

Tres exemples de nous models de família

Laura Santonio posa amb el seu fill Marcos, de dos anys i mig.

Laura Santonio posa amb el seu fill Marcos, de dos anys i mig. / JOSÉ LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

LUCILA ROYUELA // MARE D'UNA NENA DE 7 ANYS

"La meva filla nota que som una família diferent, ni millor ni pitjor"

Lucila Royuela va sentir la crida de l'instint maternal quan tenia 39 anys, i com que en aquell moment no comptava amb parella i tenia familiars pròxims que havien adoptat a la Xina, es va decidir per aquesta opció. «La inseminació em deixava freda sabent que hi ha nens abandonats igual de vàlids per a mi», comenta.

Royuela, que viu a Madrid, no es penedeix de la seva decisió, si bé confessa que ha viscut «moments difícils», especialment quan s'ha posat malalta de cop i volta i no tenia amb qui deixar la seva filla, ja que l'àvia, que és viuda, té 85 anys. «Em fa pànic posar-me malalta, perquè he de recórrer a la família, als amics... Un desgavell de mitjans que m'amoïna molt», afegeix.

Ser mare soltera l'ha privat, a més, de disfrutar de les seves aficions. «La teva vida personal es redueix a la mínima expressió. Amb una miqueta d'ajuda potser hauria disfrutat més de la meva filla perquè m'he bolcat sobretot a aconseguir que no li falti de res», confessa.

ELS SACRIFICIS / «Les alegries són totes per a mi -continua-, però també els sacrificis. Jo sóc mare 365 dies a l'any, no puc compartir res».

La seva filla té ara 7 anys i sap que forma part d'una família diferent, «però ni millor ni pitjor». Segons la seva mare, ho assumeix perfectament i és una situació que no li ha provocat «cap trauma».

TEIA ORTEGA ALONSO // MARE D'UNA NENA DE 12 ANYS

"Pertanyo a la tercera  generació de mares solteres"

Teia Ortega Alonso forma part de la tercera generació de mares sense parella de la seva família. La seva àvia era una maqui en la guerra civil i va tenir la seva filla abans de casar-se amb un home que va morir poc després. Després la seva mare va tenir quatre filles, les tres primeres d'un marit que ni tan sols els va voler donars els cognoms, perquè viatjava molt i va abandonar la seva mare poc després. Totes tres porten el cognom de la mare, Ortega Alonso, el mateix que va posar a la quarta filla.

I Teia s'ha trobat en la mateixa situació que les seves avantpassades. Després de divorciar-se del seu marit, va tenir una parella que quan va saber que estava embarassada li va donar una resposta contundent: se'n desentenia. A Teia no li va passar pel cap avortar ni donar la seva filla en adopció, perquè per la seva família sabia que una mare sola és capaç de criar els seus fills. «Coneixia perfectament el model de mare i comptable», relata amb ironia.

L'ECONOMIA / Teia ha hagut de treballar en dos llocs perquè amb la seva primera feina, a mitja jornada, «no en tenia ni per a pipes». I, igual que altres mares en la seva situació, té por de posar-se malalta. «Quan em trobo malament -diu amb sarcasme-, a suar i l'endemà a tornar a treballar».

Teia, que viu a Tortosa, no és exactament una mare soltera per elecció, però afirma que comparteix les seves mateixes dificultats.

LAURA SANTORIO // MARE D'UN NEN DE 2 ANYS

  "Molta gent no ho entén, però l'instint maternal et crida"

Amb 30 anys, Laura Santorio va anar a una clínica de fertilitat per sotmetre's a una inseminació artificial perquè el seu matrimoni no havia funcionat i li venia de gust estar un temps sense parella, però el seu «instint maternal no deixava d'augmentar».

El seu pare va recolzar plenament la seva decisió, però la seva mare i els seus germans no ho van entendre i li van aconsellar que esperés a trobar l'home adequat. Al cap i a la fi, només tenia 30 anys. Això sí, ara la seva mare considera que és la «millor decisió» que podia haver pres.

«Des de fora molta gent no t'entén, però l'instint maternal et crida i, amb cap i després de fer números, no tens més remei que llançar-t'hi», explica.

Notícies relacionades

Santorio treballa de tripulant de cabina d'avió i ha de viatjar bastant, però ha trobat una treballadora domèstica en qui confia plenament i a qui li deixa el seu fill, Marcos -que ara té dos anys i mig- des que tenia nou mesos. Podria haver optat per reduir la jornada laboral, però l'esforç econòmic que requereix tenir un fill en solitari la va fer desistir de la idea. Per això reivindica que el Govern els concedeixi ajudes o prevalença a l'hora d'optar a beques.

LES RESPONSABILITATS / Santorio admet que a vegades se sent «esgotada», però el fet de ser mare soltera li ha fet descobrir que és més forta del que es pensava.