Els punts forts del projecte

LA MÀQUINA POQUES INCIDÈNCIES Pocs robatoris i pèrdues

A l'informe sobre el desenvolupament dels primers mesos de l'experiència s'hi afirma que entre els directors «hi ha consens a assenyalar que els problemes amb els ordinadors han sigut molt menys nombrosos del que inicialment s'havia arribat a témer. A la majoria dels centres no hi ha hagut robatoris ni pèrdues» malgrat que els alumnes porten l'ordinador habitualment.

Els alumnes s'han revelat més responsables del que s'esperava a l'hora de cuidar els seus equips, un capítol que també registra un baix nivell d'incidències. Sí que s'assenyala el caràcter recurrent d'algunes avaries, com ara el trencament de pantalles, i la lentitud amb què reaccionen les empreses que les han de reparar, cosa que obliga a comptar amb un nombre considerable d'equips de reserva. Els directors observen que l'alumnat «s'ajuda mútuament en qüestions tècniques», aprova que elnetbook sigui propietat de la família, la relació entre la qualitat i el preu i que l'equip sigui subvencionat en part per Educació. «Que l'ordinador sigui del nen és un fet desitjable perquè enllaça el centre educatiu amb la llar, fa que la informàtica s'introdueixi en llocs on no ho faria i ajuda la gent a entrar en la societat digital», destaca un dels directors.

L'APRENENTATGE BONES PERSPECTIVES Buscar un altre tipus d'avaluació

Encara és aviat per poder jutjar si els ordinadors milloren el rendiment acadèmic dels estudiants, però les perspectives són, segons l'opinió dels enquestats, «engrescadores». Hi ha qui valora que l'aprenentatge digital permeti no només millorar l'atenció de l'alumnat més propens al fracàs acadèmic, sinó també fer el seguiment individualitzat de la resta de la formació.

Els directors parlen de progressos en habilitats com ara la recerca d'informació, l'elaboració de resums o la presa d'apunts. També d'aprenentatge més interdisciplinari, on les assignatures deixen de ser un compartiment estanc. Hi ha nens que no obren un llibre i que tenen més curiositat per mirar a la finestra de l'ordinador. Ara el repte és aconseguir que no només s'endinsin en els continguts digitals de manera superficial.

El cúmul d'impressions positives encara no sembla que es tradueixi en resultats. «Són equivalents a l'època en què treballàvem sense ordinadors», assegura un dels preguntats, un fet que porta a pensar que potser cal reformular la manera d'avaluar. «Els alumnes es queixen d'haver de fer exàmens tradicionals en les matèries que treballen amb ordinadors», han detectat els directors.

EL PROFESSORAT ACCEPTACIÓ Ningú s'oposa a l'experiència

De les opinions dels entrevistats no se'n desprèn que el professorat estigui gaire entusiasmat amb la iniciativa, més enllà d'un sector compromès amb la innovació educativa, però es constata que elprojecte és vist com «un desenvolupament interessant i amb molt potencial», malgrat els dubtes i les incògnites que envolten tota la seva posada en marxa.

Notícies relacionades

Les aules digitals tenen greus fallades en les connexions

Les debilitats per corregir

Aquesta visió provoca que «pràcticament cap ensenyant vulgui significar-se en contra del projecte ni dedicar gaires energies a oposar-s'hi, ja sigui al conjunt de la iniciativa o a alguns dels seus components», deixen escrit els autors del treball. De les declaracions dels directors se'n dedueix que els nivells d'implicació dels professors són molt desiguals i que el factor de l'edat no sempre és determinant.

La bona disposició dels docents topa, de vegades, amb un tipus de formació que no s'ajusta a les seves necessitats, expressen algunes veus. Hi ha qui fa notar que l'actitud del professorat està condicionada per l'escassa informació que ha rebut abans de la posada en marxa de l'experiència i qui troba a faltar cursos de conscienciació sobre la transcendència d'un programa d'aquest tipus, en què es presentessin els resultats d'experiències prèvies.