Les aules digitals tenen greus fallades en les connexions

El vertiginós desembarcament dels petits ordinadors portàtils (netbooks) als instituts i col·legis concertats de Catalunya que imparteixen l'ESO, que a l'inici del nou curs, 16 mesos després de l'avarada de l'experiència, està previst que arribin a més de 100.000 alumnes, no ha estat exempt de sobresalts. Les incidències més greus no són atribuïbles, no obstant, al reduït nucli operatiu disposat per la Conselleria d'Educació, d'una manera una mica improvisada, amb l'objectiu de posar en marxa el projecte, batejat amb el nom d'eduCAT1x1, que ha superat amb nota la prova de foc, sinó a les companyies encarregades de vetllar pel bon funcionament de les infraestructures i les xarxes de telecomunicacions.

Un prolix informe del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu en què es valora el primer any de vida de l'experiència, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, revela, a partir del testimoni dels directors dels centres educatius, que durant «setmanes senceres» les connexions han estat inoperatives, «fet que ha afectat l'activitat acadèmica, ha perjudicat la tasca del professorat, ha debilitat el projecte a ulls dels pares, ha motivat les queixes de l'alumnat, ha originat despeses innecessàries i ha comportat un desgast gratuït dels equips de direcció».

L'avaluació, la primera que es du a terme, tot i que «preliminar» i limitada, ja que està basada en la informació detallada facilitada pels directors de sis instituts i dos col·legis concertats, no deixa cap dubte sobre quina ha estat la principal debilitat de l'experiència: les fallades registrades en les connexions, que han provocat «incomoditat, tensió, pèrdua de temps i feina addicional». «Telefónica, T-Systems i Elecnor», les tres companyies involucrades en les connexions, «es passen les culpes», segons opina una directora. El temor que els problemes vagin a més perviu davant l'augment de centres que estan adherits a aquest projecte. «Si no s'espavilen amb la tecnologia, el pròxim curs hi haurà un daltabaix», vaticina el responsable d'un altre institut.

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

EFECTES SECUNDARIS / Les fallades han forçat la massiva habilitació de plans B, com ara recórrer a la impressió de textos digitals per poder donar classe, i fins i tot «poden haver fet flaquejar l'interès dels alumnes per l'ús educatiu dels ordinadors», diu l'estudi. Tampoc han contribuït a millorar la imatge del projecte entre els pares.

Tot i les crítiques, l'anàlisi (glossada en profunditat en la meitat inferior d'aquestes pàgines) corrobora l'elevat valor que atorguen els ensenyants a la feina amb l'ordinador. «És una eina que ha canviat el món i canviarà l'educació. Fins i tot les persones més reticents entenen que és inevitable», sentencia una entrevistada.