Els alumnes de la selectivitat veuen el Català més difícil que el Castellà

El nou model de les proves d'accés a la universitat, que ahir es va estrenar a Catalunya, es va mantenir fidel a la tradició, almenys durant la primera de les tres jornades de la selectivitat. La percepció dels estudiants, compartida fins i tot per alguns dels seus professors, que l'examen de Català supera en dificultat el de Castellà ja s'ha convertit en un clàssic que mereix ser objecte d'estudi. Els examinadors consultats

¿presidents i vocals de tribunals¿ asseguren que no, que el grau de complexitat de tots dos és similar, però l'alumnat no ho veu de la mateixa manera.

El motiu potser radica en el fet que hi ha textos que susciten més antipaties que altres. Un d'ells, dos articles d'un projecte de llei del Parlament de Catalunya sobre els drets que tenen les persones amb discapacitat que tenen necessitat de valer-se de gossos de companyia per accedir a establiments o viatjar en transport públic, va restringir les possibilitats d'elecció de la prova de català a la dissecció d'un fragment literari de Narcís Oller. En castellà, no obstant, les dues opcions proposades, un text de Miguel Mihura que figura al programa de lectures de segon de batxillerat i un article periodístic de Juan Goytisolo, tenien possibilitats de comptar amb adeptes. Segurament per això van tenir més acceptació. «Jo, que m'ho puc mirar des de fora, perquè sóc professor de Llatí, no comparteixo la idea que un examen hagi comportat més problemes que l'altre», va afirmar, taxatiu, Javier Velaza, vocal d'un tribunal de les proves.

Els més de 26.000 catalans que concorren a les proves es van examinar ahir, juntament amb el Català i el Castellà, d'un idioma estranger.

LLENGUA CASTELLANA Entre Miguel Mihura i Juan Goytisolo

La convocatòria es va obrir, com és tradició, amb l¿exercici de Llengua i Literatura Castellana. Per posar a prova la capacitat de comprensió lectora i expressió escrita de l¿alumnat, l¿examen oferia la disjuntiva d¿escollir entre un fragment deTres sombreros de copa, una obra escrita fa 80 anys per Miguel Mihura per ser portada al teatre, i una peça publicada a la premsa per Juan Goy-

tisolo,Especialista en todo, en què l¿escriptor mostra el seu desinterès per l¿ús de l¿ordinador, els blocs i les webs.

La prova no se centrava en aquests dos autors, sinó que també demanava que l¿estudiant s¿esplaiés sobreEl lenguaje de la publicidad i el terratrèmol que recentment va devastar Haití.

De forma alternativa, si l¿opció era inclinar-se per Goytisolo, era necessari plasmar en un text una recreació sobre «allò misteriós, sobrenatural i màgic» a la manera de la descripció que Gustavo Adolfo Bécquer fa en les sevesLeyendas. I respondre unes preguntes sobre la novel·la d¿Eduardo MendozaSin noticias de Gurb.

Els estudiants havien d¿enfrontar-se en la recta final de l¿examen a unes quantes qüestions d¿ordre gramatical i lingüístic, les mateixes amb independència de l¿opció escollida. La prova va durar una hora i mitja.

LLENGUA CATALANA Oller, Rodoreda i dos articles d¿una llei

Després d¿un descans de 45 minuts, els estudiants es van sotmetre a l¿examen de català. La majoria es va inclinar per disseccionar un fragment deLa bogeria, obra escrita per Narcís Oller a finals del segle XIX. També es preguntava per alguns esdeveniments descrits en la novel·laMirall trencat de Mercè Rodoreda.

L¿alternativa resultava pitjor, a jutjar per l¿elecció de l¿alumnat. El llenguatge administratiu d¿un projecte de llei del Parlament on es relacionen els drets i obligacions dels usuaris de gossos d¿assistència resultava indigest, almenys a primera vista. Més endavant tampoc resultava gaire suggerent endinsar-se en la petició de «redactar (amb 80 paraules com a mínim), en un llenguatge similar al del text, un apartat d¿una hipotètica llei sobre drets i obligacions dels ciutadans i ciutadanes que conviuen amb gossos al seu domicili». Aquesta última opció també incloïa dues preguntes sobre les no-

vel·les d¿Oller i Rodoreda.

Una hora i mitja d¿examen després, l¿alumnat va comptar amb una nova pausa abans de realitzar la prova de llengua estrangera. La immensa majoria va elegir l¿anglès. La prova d¿audició va ser «senzilla» i no va plantejar grans problemes, segons l¿opinió majoritària. La sessió

matinal va finalitzar a les tres de la tarda.

DISSENY Una cadira amb braç en lloc d¿una taula

La placidesa amb què transcorria la primera jornada de la selectivitat es va veure alterada quan els que es presentaven a les proves de la matèria de Disseny que se celebraven a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona van comprovar, a primera hora de la tarda, que havien d¿examinar-se en cadires amb braç i no en una taula de dimensions adequades tal com tenien previst.

Notícies relacionades

"Són uns continguts excessius en tres dies"

"Els exàmens eren molt semblants a altres anys"

L¿alarma entre els alumnes que han cursat el batxillerat artístic, i els professors que els acompanyaven, ja s¿havia estès hores abans quan van ser informats que avui, dijous, els que s¿examinaran de Dibuix Artístic i els que amb posterioritat s¿enfrontaran a la matèria de Dibuix Tècnic també hauran d¿efectuar la prova en condicions idèntiques. O sigui, en una cadira amb braç.

«Mai en els últims anys havia passat una cosa semblant», va explicar una professora. «Aquest tipus d¿exàmens requereix una infraestructura bàsica, taules i cavallets. Per aquesta raó envien els alumnes a examinar-se a Belles Arts i no a un altre lloc. Si no treballen amb cavallet i en vertical, a dos metres de distància de la vista, la perspectiva se¿n ressent. De la mateixa manera que el dibuix tècnic requereix una taula i no una cadira amb braç. Que els correctors ho tinguin en compte». El professorat no havia perdut ahir a la nit l¿esperança d¿una rectificació a temps.