"Els exàmens eren molt semblants a altres anys"

Mercè Lorente no va apreciar diferències respecte a altres anys durant el primer dia de les proves. «Els exàmens de Català i Castellà eren molt semblants, perquè les dues llengües reben un tractament homogeni, no solament per part dels que dissenyen les proves, sinó també per part de les desenes de professors que les revisen per garantir que estiguin en un terreny d'igualtat».En el tribunal que aquesta professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) presideix, la gran majoria dels 199 estudiants que es van examinar van preferir enfrontar-se al text literari de Narcís Oller abans que als articles del projecte de llei d'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència. En canvi, en l'examen de Castellà les preferències van estar repartides de forma més equitativa entre el fragment de la peça teatral de Miguel Mihura i l'article de Juan Goytisolo en què exhibia el seu desinterès per les noves tecnologies.

Lorente admet que hi ha textos més propicis que altres, «com per exemple un article periodístic sobre l'exentrenador blaugrana Frank Rijkaard, molt recordat», que va provocar que la majoria dels estudiants consideressin aquell any que la prova de català era més fàcil. I que quan el text versa sobre una qüestió política són pocs els estudiants que l'escullen. Un text del Parlament de Catalunya com el d'ahir pertany a aquesta última categoria, la de textos de què ningú es recorda mai.