L'Audiència ordena l'ingrés a la presó de Kalaixov

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha decretat avui l'ingrés a la presó provisional de Zakhar Kalaixov, el líder de la màfia russogeorgiana instal·lada a Espanya i desarticulada en el marc de l'operació Vespa. Kalaixov va ser arrestat ahir a Marbella en compliment de l'ordre d'arrest dictada la setmana passada per la justícia de Geòrgia, el seu país d'origen, perquè compleixi una condemna de 18 anys de presó per associació il·lícita.

Fonts jurídiques han explicat que el magistrat ha adoptat aquesta decisió a instàncies de la fiscal Dolores Delgado, que ha demanat avui presó per al cap mafiós per l'elevat risc de fuga i les altes penes que ha de complir a Geòrgia, on va ser condemnat en rebel·lia l'octubre del 2006 a 18 anys de presó per pertinença a la comunitat de lladres i segrest.

Elevat risc de fuga

En el seu acte, Andreu explica que la presó provisional és necessària per "assegurar la possible entrega extradicional de la persona reclamada, ja que existeix un elevat risc de fuga en cas que quedi en llibertat provisional", tenint en compte "la gravetat dels fets" que se li imputen per part de les autoritats de la República de Geòrgia, la "inexistència d'arrelament a Espanya" i el fet que "se l'acusi de pertànyer i, liderar, una organització criminal des de la qual se li podria facilitar fàcilment la seva fugida".

Kalaixov, que estarà a la presó mentre es tramita la seva extradició, estava en llibertat provisional a Espanya després que l'Audiència Nacional el condemnés l'1 de juny a set anys i mig de presó i a pagar una multa de 20 milions d'euros per un delicte continuat de blanqueig de capitals. La sentència encara no és ferma, ja que ha estat recorreguda davant el Tribunal Suprem.

Després d'aquest primer tràmit, el Consell de Ministres haurà de donar llum verda a l'inici del procés d'extradició i posteriorment se celebrarà una nova vista a l'Audiència Nacional en què es preguntarà al detingut si accepta ser extradit per complir la condemna que té pendent. 

Associació il·lícita i segrest

En concret, el jutjat georgià li va imposar una pena de 18 anys de privació de llibertat per un delicte de pertinença a la comunitat de lladres en qualitat delladre en llei (dirigent) i per un altre de segrest, inicialment penats, respectivament, amb 9 i 12 anys de presó. La sentència del tribunal de Tbilisi recull en el seu relat de fets provats que Kalaixov va marxar el 1989 a viure a Moscou, on, en qualitat delladre en llei, va participar activament en reunions de líders del crim organitzat per dividir-se zones d'influència.

Notícies relacionades

¿T’atreveixes a fer aquest test? 25 preguntes (algunes d’enrevessades) per aconseguir la nacionalitat espanyola

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

El 14 d'abril del 2006, Kalaixov va trucar al subdirector del Segon Servei de la Unitat de Lluita contra el Crim Organitzat del Departament d'operacions especials del Ministeri de l'Interior de Geòrgia, Giorgi Txakhnashvili, per "exigir-li que els cossos de seguretat de l'Estat abandonessin la lluita contra els lladres de llei", sota l'amenaça que "si no ho fa, sota el seu lideratge i amb la participació d'altres lladres de llei, el món criminal sencer s'uniria contra els cossos de seguretat de l'Estat georgià".

A més, Kalaixov va ser condemnat per segrestar l'any 2000 el nord-americà Alex Kraine amb el fi d'extorsionar els seus familiars demanant diners a canvi del seu alliberament. Malgrat que la dona de Kraine va ingressar 1,2 milions de dòlars al compte que se li va ordenar, els segrestadors no van alliberar a Kraine, dels qual encara es desconeix el parador.