La UL cultiva el seu blat de moro transgènic als EUA

La Universitat de Lleida (UL) fuig de la crema a l’hora de sembrar el blat de moro transgènic enriquit amb vitamines als seus laboratoris. No és una frase feta. Per eludir les traves europees, el grup de Biotecnologia Vegetal de l’Escola d’Agrònoms ha enviat a Louisiana (EUA) les llavors del blat de moro, destinat a països en desenvolupament. Així aconsegueix abans els permisos per als seus assajos i protegeix les plantes de possibles atacs de col·lectius antitransgènics.

«La normativa europea obliga a omplir 300 pàgines i dedicar un investigador a fer aquesta feina, mentre que als EUA hi ha sis pàgines, paguem 300 dòlars [224 euros] i tenim permís». Teresa Capell, responsable juntament amb Paul Christou del grup de la UdL no ho pot dir més clar. «A més, si a Europa ens autoritzen ningú t’assegura que no et cremin el camp», afegeix a l’explicar les raons de la sembra del blat de moro a Louisiana. Per la científica, el seu equip no té cap més remei que recórrer a altres països per continuar els assajos. A més dels EUA, té contactes al Canadà, el Brasil i l’Argentina.

Dilluns, els tècnics del servei d’extensió agrària de Louisiana van plantar els 300 grams de llavors enviades per Capell i Christou. Ells hi aniran d’aquí uns mesos, per a la recol·lecció i seguir després amb la investigació a Lleida. Serà un nou pas d’un projecte al qual la Unió Europea ha destinat 2,5 milions per trobar varietats de cereals que ajudin a pal·liar la malnutrició als països més pobres.

ALIMENT COMPLET / «Es tracta que l’arròs i el blat de moro, aliments bàsics per a les poblacions de països en desenvolupament que no tenen accés a la carn o al peix perquè són molt cars, puguin contenir ferro, zinc, calci, vitamina K i altres nutrients que converteixin aquests cereals en un aliment complet». Així va explicar Paul Christou l’objectiu del projecte fa dos anys, quan la Universitat de Lleida va obtenir les ajudes. No obstant, encara queden moltes coses per fer. En el camp de la distribució, el que els científics coneixen menys, la Universitat de Lleida compta amb el suport de la Fundació Gates.

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

En la transformació genètica els científics han introduït cinc gens i han aconseguit un blat de moro que té el sèxtuple de vitamina C, el doble d’àcid fòlic i és molt ric en betacarotè. «Hipernutritiu», resumeix Capell, que ja veu moltes altres aplicacions: «És ric en antioxidants, es podrà utilitzar en medicina i també en cosmètica per lluitar contra l’envelliment».

Capell fa 14 anys que treballa en el camp de la transformació genètica i Christou més de 20. El seu grup es va establir a Lleida el 2004 i ha aconseguit alguns avanços en el laboratori en la lluita contra la sida, malgrat que té pendents els assajos clínics. Va aconseguir la modificació genètica d’una varietat de blat de moro que permet produir un anticòs a la llavor que neutralitza una proteïna del VIH.