Alumnes autòctons i alumnes immigrants d'un institut de Vic mantenen una conversa sobre les seves dispars experiències vitals i escolars

L’institut Jaume Callís té aquest curs 750 estudiants. A l’ESO el 25% dels alumnes són immigrants. Al batxillerat, només el 5%.

Quatre estudiants del centre accepten mantenir una conversa. Malgrat que els roba el descans de les 11 del matí. Són Roger Prat, alumne de quart d’ESO, nascut a Vic; Pau Carbonell, amic del Roger, també alumne de quart d’ESO i també nascut a Vic; Sandeep Pal Kaur, alumna de primer de batxillerat, nascuda a Pattar Kalan, Panjab, l’Índia, i Karolina Dyksik, alumna de segon d’ESO, nascuda a Wroclaw, Polònia.

La Sandeep i la Karolina van arribar a Vic ara fa dos anys. El pare de la primera és propietari d’un locutori i la mare s’ocupa de la casa. El pare de la segona treballa en la construcció i la mare s’ocupa de la casa. El pare del Roger és periodista especialitzat en motor, i la mare, administrativa. El pare del Pau és el cap d’un concessionari d’automòbils i la mare és la directora de l’escola pública Andersen, de Vic.

«A l’aula d’acollida no tenia por però quan vaig anar definitivament a la classe que em tocava, sí. Em miraven com si fos d’un altre planeta», explica la Sandeep. ¿Què vol dir?«Potser era una sensació meva, perquè no vocalitzava i estava insegura, però em semblava que estaven molt pendents de mi. Ara estic a gust a la classe».

La Karolina també va viure el pas de l’aula d’acollida que li tocava amb desassossec.«Però vaig ser ben rebuda. Em feien moltes preguntes, em convidaven a jugar, no paraven d’explicar-me coses», diu.

«Si ara me n’hagués d’anar de Vic a un altre país seria un horror», assegura el Pau.«De petit potser t’ho prens millor. Però a l’edat que elles van emigrar deixes mitja vida enrere»,apunta el Roger. ¡Exagerat!«La infància és la infància», afirma el Pau.

La Karolina es va posar contenta com unes pasqües quan va saber que aniria a viure a Vic.«El meu pare ja era aquí i jo volia recuperar-lo», diu. A la Sandeep, en canvi, la notícia li va caure al damunt com una llosa. Enyora els avis i els oncles, que vivien amb ells, i la vida familiar que hi havia a casa seva a Pattar Kalan.«Aquí tothom treballa molt»,diu. No obstant, celebra haver anat a parar a Vic en lloc d’anar a Barcelona.«Aquí saps qui és gairebé tothom i coneixes els veïns, allà crec que m’espantaria estar entre tants desconeguts».

Gairebé tota la vida escolar del Pau i el Roger ha transcorregut dins delmodel Vicd’educació. No consideren que la seva formació se n’hagi ressentit. Compartir aula amb un elevat percentatge d’immigrants és per a ells la cosa més normal. ¿La relació continua més enllà i s’estreny fora de l’aula? «Tenia un amic immigrant però ja no el veig gaire. Quan anava a casa seva em descalçava com ells perquè el terra estava ple d’alfombres. A casa tenim una sala per menjar i ells tenien una sala per prendre el te», explica el Pau.«Si ens trobem en algun lloc, parlem, però de quedar no quedem», diu el Roger. Els conflictes entre estudiants per motius d’origen, tots hi estan d’acord, són comptats i«tristos»,en paraules del Pau.

Sortir de nit

A vegades, poques, el Pau i el Roger van a la discoteca per a menors de 16 anys La Suite. En alguna ocasió especial han sortit a la nit però tampoc és una prioritat per a ells. La Sandeep i la Karolina no han sortit mai a la nit. A la Karolina li fa«por». «A mi també una mica», diu el Pau.«A mi no. A mi m’encantaria sortir de nit. Però als meus pares sí que els fa por i no em deixen»,diu la Sandeep.«Hem d’acabar amb la por», etziba el Pau a manera de proclama, referint-se a la por en general, potser conscient que no és la primera vegada que en la conversa es parla de por.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

La conversa es trasllada al bar de l’institut. La cambrera coneix pel nom el Pau i el Roger, que acostumen a passar-hi l’hora d’esbarjo parlant amb els seus amics. Sembla que és la primera vegada que la Sandeep i la Karolina van al bar del centre.«No m’agrada perquè hi ha massa soroll», diu la Karolina.

Al Roger li agradaria estudiar Història i Ciències Polítiques com a«hobby».Al Pau, alguna enginyeria. A la Sandeep, Medicina i Economia. A la Karolina, que encara té dificultats per expressar-se en català, alguna cosa que al final pactem anomenar psicologia per a cavalls i que, explica, s’ensenya a la universitat de Wroclaw, on pensa anar a estudiar. La tornen boja els cavalls i munta els caps de setmana. Les dues noies ja tenen por de la selectivitat.«Les proves de castellà i català seran difícils»,diu la Sandeep.«La prova de castellà serà horrible», assegura la Karolina.