Pau Simarro: «Amb una decisió preventiva s'hauria evitat la desgràcia als Ports»

–La Conselleria d’Interior assegura que hi va haver una comunicació bidireccional entre els bombers del GRAF de Lleida i els seus comandaments. ¿Per què vostè insisteix, basant-se en el mateix informe dels bombers, que les trucades dels agents atrapats no van tenir resposta?

–Jo el que faig és preguntar-li a Interior que respongui per què no apareixen transcrites en l’informe aquestes respostes si n’hi va haver, mentre que sí que hi apareixen les peticions d’auxili. Simplement, a l’informe, que és el document al qual jo he pogut accedir a l’aixecar-se el secret de sumari, no hi apareixen aquestes respostes. Pot ser que en disposin en un àudio. Doncs que ens el passin per acreditar-ho.

–Després d’haver llegit aquest document, vostè reitera que observa indicis de negligència dels comandaments. ¿Quins?

–Considero que hi va haver negligència i, si sóc capaç de demostrar-ho, seria perquè no observo cap determinació seva en relació amb els bombers que eren al perímetre complicat. La primera impertinència seria que no es respon a la seva petició d’auxili. I, a més, no es pren cap decisió preventiva ni tampoc in extremisper treure’ls d’allà. En definitiva, no prenen decisions per preservar les seves vides.

–Ha demanat la declaració de Josep Maria Pallàs, l’únic supervivent de la seva unitat. ¿Què confia aclarir amb el seu testimoni?

–Es tracta d’un testimoni clau, perquè és l’única persona que era al lloc dels fets en el moment del sinistre. Quan els Mossos van parlar amb ell en la seva investigació, li van preguntar si els mitjans amb què es comunicaven estaven col·lapsats i va dir que no. I també va contestar negativament la pregunta de si s’hauria quedat en aquell lloc si hagués vist l’incendi des de l’aire. Vull preguntar-li com funciona aquest protocol d’actuació, si els va arribar alguna ordre d’algun cap, si els comandaments van aplicar actuacions preventives, què va passar amb la seva evacuació i si és cert que van prendre la decisió de quedar-se, com diu l’informe.

–¿Té constància que a l’octubre alguns càrrecs fossin destituïts per la seva gestió de l’incendi? ¿Això recolzaria la seva tesi?

–No ho he sabut fins a aquesta setmana. M’ha cridat molt l’atenció. Haurem de preguntar-ne els motius; però, és clar, ens poden dir el que vulguin.

–¿Creu que una gestió correcta de l’incendi hauria evitat les morts dels cinc bombers?

–Crec que sí. Si hi hagués hagut una decisió preventiva oportuna s’hauria evitat la desgràcia.

–Però li recordo que el 9 de gener van ingressar a la presó dues persones com a presumptes autores de l’incendi i, a més, la jutge hi observa intencionalitat. ¿La principal responsabilitat no recau en qui va fer el foc?

–La tasca dels caps no implica cap mena d’exculpació dels presumptes autors. Són dues qüestions diferents; però, efectivament, els dos detinguts serien responsables del que va passar després.

–¿En aquests mesos li ha arribat algun indici per sospitar que l’origen de l’incendi va ser una acció humana?

–Cap.

–¿Què li suggereix la foto d’Antonio Paz després d’encendre el bosc?

–Bàsicament, tristesa. És una imatge terrorífica. Però també és una prova essencial perquè s’observa que la seva intenció no era intentar apagar el foc.

Notícies relacionades

L’abans i el després dels incendis de la Segarra

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

–I van callar durant sis mesos…

–És un acte de covardia, com ho és que se’n donin les culpes mútuament. És també una actuació insuportable.