Director científic del PAM

Salvador Ribas: «L'estrella de Betlem qüestiona la data del naixement de Jesús»

Salvador Ribas.

Salvador Ribas.

Es llegeix en minuts
OCTAVI PLANELLS
BARCELONA

Alguna cosa va passar al cel de fa dos mil·lennis perquè Melcior, Gaspar i Baltasar agafessin els trastos i es mobilitzessin cap a Betlem des de terres orientals. Alguna cosa que s’ha convertit en la guinda de qualsevol pessebre, en la corona de tot avet en aquestes dates. Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec, a Àger (la Noguera), dóna una explicació científica de l’estrella de Nadal, del que hauria pogut passar al firmament.

­–¿Va existir l’estrella de Nadal?

–Per saber-ho s’ha de determinar la data de naixement de Jesús.

–¿No va ser fa 2010 anys?

–No es va donar l’any 0 al no contemplar-se aquesta xifra en el sistema numèric romà. El zero és àrab. Així, hauríem de buscar l’any 1. Després, Dionís l’Exigu, fundador de l’Anno Domini, va determinar el naixement comptant les edats dels emperadors romans. Dionís va passar per alt que Cèsar August va regnar abans, durant uns anys, com a Octavi. Per tot plegat es creu que Jesús va néixer uns cinc anys abans del que marca el nostre calendari.

–Però va néixer el 25 de desembre.

–Tampoc. Algunes escenes de l’època fan pensar que si els pastors van sortir al camp, l’època del naixement no podia ser l’hivern. El més probable és que fos a principis de la primavera, en una data pròxima a la Pasqua jueva, com mostren altres evidències. Tot això ens situaria cap a la segona quinzena d’abril. Indirectament, l’estudi de l’estrella de Betlem qüestiona la data del naixement de Jesús.

–¿I per què el celebrem ara?

–Perquè les comunitats cristianes de l’època van elegir la celebració pagana del solstici d’hivern. Així fomentaven la presència de la seva tradició, com van fer amb altres festes, també paganes.

–¿Què va passar al cel, llavors?

–Devia passar algun fenomen subtil per a la majoria, però rellevant per motivar coneixedors del cel de l’època, com els Reis Mags, a anar a Betlem.

–¿I va passar algun fenomen?

–Hi ha dues hipòtesis bastant probables. Michael Molnar defensa que als Mags els va motivar la conjunció al març i l’abril de l’any 6 abans de Crist de molts cossos celestes a la constel·lació d’Àries, símbol que la tradició hel·lènica associava a Judea. Es va produir una configuració que per als astròlegs podria haver significat l’anunci del naixement d’un personatge que canviaria el món.

Notícies relacionades

–¿I la segona opció?

–Tenim la hipòtesi de Mark Kidger que consisteix en una triple conjunció de Júpiter i Saturn descrita per astrònoms xinesos i coreans de l’època, seguida d’una nova. Triple perquè es va donar tres vegades en poc temps. Aquest fet devia cridar l’atenció dels astròlegs. Després d’això, va aparèixer la nova, una estrella que es va tornar molt brillant durant uns 70 dies la primavera de fa 2015 anys.