Article de Dolors Rius: 'Una educació líder'

Els pròxims dies, el Consell Escolar de Catalunya debatrà en el ple la proposta de nou calendari escolar que ha plantejat el Departament d’Educació. Una vegada aprovat el dictamen del consell, el departament revisarà la proposta per introduir-hi les modificacions que siguin necessàries i publicarà l’ordre alDiari Oficial de la Generalitat.Serà, llavors sí, una realitat.

Divuit anys i fins a quatre debats sense decisió presa hauran passat des del primer informe emès pel Consell Escolar de Catalunya. Va ser el 1991. És clar que prendre decisions implica no satisfer les expectatives de tothom. És convenient aclarir alguns dubtes. La proposta arriba després que els últims dos anys el Consell Escolar hagi debatut en diferents ocasions els informes elaborats per una comissió de treball, així com el ventall de propostes que va realitzar inicialment el departament.

L’única realitat és el canvi de la segona setmana de setembre, que fins ara havia estat de vacances per als alumnes, per una setmana al febrer o al març, que també serà de vacances. Aquest és l’únic canvi real. Un sol canvi que beneficia a qui ha de beneficiar: l’alumnat. Perquè la millor distribució dels temps lectiu i d’oci en el curs té per objecte incrementar la qualitat i els resultats de l’itinerari pedagògic dels alumnes.

¿Altera, doncs, els ritmes de conciliació de la vida personal, laboral i familiar? Abans del 2006, no hi havia ajudes per a aquesta conciliació. Les subvencions per organitzar activitats obrint les escoles en períodes no lectius no es donaven. És a dir, pares i mares havien de buscar com solucionar la situació. El Pacte Nacional per a l’Educació va crear i va consolidar aquest instrument de millora de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar. L’any passat, el Departament d’Educació de la Generalitat va destinar 1.375.000 € (dels quals 75.000 van ser oferts pel Consorci d’Educació de Barcelona) per organitzar activitats durant tres setmanes: l’última de juny i les dues primeres de setembre. Gairebé un 40% no va ser necessari adjudicar-los.

És cert que en bona mesura és atribuïble a la nostra tasca administrativa, àrdua i a vegades excessivament complicada. Hem de fer-ho molt millor, agilitzant els tràmits per sol·licitar-les, convocant-les amb més antelació. Estem treballant en això. I ho fem també d’acord amb les entitats de l’oci que han de convertir-se (en realitat, ja ho són), en un potent sector econòmic.

Actualment, la segona setmana de setembre és una setmana de vacances per als alumnes, no per als docents. Per tant, els nois i noies no van al col·legi. Fora que les AMPAS o els ajuntaments organitzin activitats extraescolars, moltes d’elles subvencionades amb aquesta convocatòria d’escoles obertes que anualment planteja el Departament d’Educació.

Amb el canvi a la setmana de febrer, passarà exactament el mateix, però els docents no hauran d’estar als centres escolars. Obriran els centres que hagin organitzat activitats aprofitant la convocatòria d’escoles obertes. En cap cas s’altera la situació econòmica de les famílies o els ajuntaments. Seguirem treballant amb ajuntaments i AMPAS per facilitar i millorar l’accés a aquestes ajudes.

El resultat final és que en el període de tres anys hem introduït un nou sistema d’ajudes a la conciliació, que ara ni treiem ni disminuïm. Al contrari: treballem amb els sectors per potenciar una oferta en què tothom pugui tenir cabuda. Simplement, introduïm el canvi de data. Una setmana per una altra. En benefici de l’alumnat, que és l’únic objectiu per al qual ha de treballar l’educació.

L’educació fa temps que s’ha d’adaptar als ritmes frenètics de la nostra societat i, per primera vegada, és la que pren la iniciativa i pretén marcar el ritme. Del fet que es plantegen seriosos interrogants no en tenim cap dubte. Qualsevol canvi provoca incerteses.

¿Per què és més complicat conciliar el setembre que el febrer? Se’ns pot dir que el febrer és un mes d’intensa activitat laboral. ¿No ho és la segona setmana de setembre? Sembla més complicat perquè ve de sobte. ¿Hi ha la possibilitat d’introduir el costum d’un canvi sense afegir costos ni a les famílies ni als ajuntaments? Sense cap dubte. Queda demostrat que hi ha recursos, capacitat de maniobra i capacitat de treballar conjuntament.

Notícies relacionades

Infecció, sèpsia i danys cerebrals: la història del nadó Hugo i les conseqüències d’un diagnòstic tardà

Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades

És cert que estem davant un canvi de mentalitat, no solament per a l’educació, sinó també per al país. Introduir la pausa d’hivern no és un costum per a nosaltres i pot generar dubtes que s’hauran de dissipar a mesura que es consolidi el canvi. També al Departament d’Educació l’obliga a avançar processos (preinscripcions, oposicions, nomenaments, construccions) en una tasca dificultosa, però necessària, per tenir-ho tot a punt abans.

En la necessitat de modificació del calendari escolar tothom hi està d’acord: ¿no ha arribat el moment, 18 anys després dels primers debats, de prendre la decisió?