Entitats marroquines van avisar del fanatisme islàmic a Catalunya

El segrest i el judici islamista a una dona a Reus han donat la raó als dirigents de diverses associacions no religioses de marroquins que fa anys que denuncien el gir extremista d’alguns col·lectius de musulmans instal·lats a Catalunya que està atemorint la resta dels seus compatriotes. Un dels que s’han significat més en aquestes denúncies és Mohammad Alami, president de l’Associació d’Amics del Poble Marroquí (Itran), que fa dos anys va avisar d’agressions a dones perquè no portaven el vel.

«Fa tres anys que nosaltres estem denunciant aquests extremistes que utilitzen la força per imposar les seves idees religioses. No obstant, l’Administració catalana no ens fa cas i ha deixat el camp lliure perquè les visions més radicals de l’islam s’instal·lin a Catalunya», comenta aquest líder associatiu.

AGRESSIÓ A SANTA COLOMA / El primer avís Alami el va fer a mitjans del 2006, quan diversos membres de l’associació, repartida per tot Catalunya, van començar a detectar pressions sobre dones musulmanes. No obstant, les alarmes van saltar quan, a finals del 2006, una noia de Santa Coloma va ser agredida per diversos individus extremistes. «La van agafar pels cabells, la van tirar a terra i li van pegar», diu Alami, que adverteix de la violència de baixa intensitat que pateixen moltes noies a Catalunya. «Moltes joves han de suportar que les mirin malament, intimidin o insultin», diu Alami.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

A Lleida, el líder de l’associació Atles Magrib, Omar Tharak, ha patit a la seva pròpia pell les amenaces d’aquests col·lectius religiosos ultraconservadors. «A la mesquita es va dir en un sermó de divendres que jo i tots els membres de la nostra associació érem kufar (infidels). Aquesta afirmació és gravíssima, ja que dóna llum verda perquè qualsevol musulmà ens pugui agredir», comenta Tharak, que lamenta que malgrat aquestes actituds les persones que gestionen aquell oratori hagin obtingut de l’Ajuntament de Lleida uns terrenys en un polígon industrial per construir-hi una mesquita més gran. Tharak coincideix amb Alami que la crisi ha incrementat la influència dels responsables de les mesquites. «Hi ha molta gent que s’ha quedat sense res i que, en plena frustració, està generant ressentiment envers l’entorn català i s’està refugiant en discursos molt conservadors», diu Alami. Per la seva banda, Tharak posa com a exemple el fet que alguns d’aquests col·lectius ultres estan arribant a oferir petites feines com a recompensa a aquells marroquins que s’adhereixin a la seva ideologia.

DISCURSOS D’INTEGRACIÓ / Des de Reus, El-Hassane Jeffali, líder de l’associació Adib Biladi, lamenta que les autoritats catalanes «només han agafat com a interlocutors associacions religioses quan s’han hagut d’acostar al col·lectiu d’immigrants marroquins». «La Generalitat hauria d’apostar, en canvi, per associacions culturals cíviques, i no religioses, que difonguin valors de convivència i d’integració», comenta aquest líder associatiu.