El canvi climàtic altera els hàbits de les aus a Catalunya

Les puputs, aus de bell pelatge i olor fètida, són éssers molt sensibles als canvis del temps. A l’arribar la primavera, quan les temperatures pugen, comencen la seva migració anual des de l’Àfrica i es dirigeixen cap al nord, cap a Europa, a la recerca d’aliment i d’un lloc on reproduir-se. A Catalunya, amb l’efervescència de la vida estival, és fàcil veure’n picotejant insectes amb el seu llarg bec arran de terra. Després, a l’arribar la tardor, tornen a emprendre el vol per buscar un ambient més càlid. Tornen a l’Àfrica.

Així era fins ara, segons expliquen tots els manuals d’aus, però potser caldrà canviar aquests textos perquè cada vegada és més freqüent observar-ne en ple hivern. «La població hivernal de puput ha augmentat un 250% en els últims set anys», explica Sergi Herrando, membre de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). N’hi ha moltes, moltíssimes, que han deixat d’emigrar.

L’ICO, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, ha analitzat un centenar d’espècies intentant discernir si les temperatures més elevades de les últimes dècades han tingut un efecte en la seva abundància o en la seva distribució territorial. La resposta és que sí: «Les aus típicament càlides són més abundants, mentre que les de climes més freds o d’alta muntanya estan en regressió», prossegueix Herrando. Anàlisis anteriors havien constatat canvis notables –avanços o endarreriments de fins a 15 dies– en la data de les migracions.

NO SERVEIXEN NI CIGONYES NI GAVINES / L’estudi de l’ICO ha descartat aquelles espècies que tenen dinàmiques que es poden haver vist afavorides o perjudicades per l’acció directa de l’home. Si hi ha més cigonyes o trencalossos, per exemple, és en gran part per l’existència de programes de cria en captivitat. Si les poblacions de gavines fluctuen tant, és a causa de l’abundància o l’escassetat d’escombraries als abocadors que hi ha a l’aire lliure. Les cotorres, òbviament, són on són perquè algú les ha deixat escapar-se.

La puput no està sola. Les poblacions de rossinyol bord i d’abellerol, que també són aus característiques d’ambients càlids, estan en clara expansió a Catalunya, prossegueix l’estudi de l’ICO. En el primer cas hi ha ara un 71% més d’individus que el 2002, mentre que en el segon l’augment és del 98%, pràcticament el doble. Al sud-est d’Espanya, un estudi del CSIC va confirmar recentment la presència d’una au que es considerava exclusivament africana, el pinsà trompeter.

«Si la primavera arriba abans i l’estiu és més llarg –prossegueix el també ornitòleg Ricardo Ramos–, hi ha moltes possibilitats que augmenti l’èxit reproductor». No només hi ha més insectes i més gra, cosa que afavoreix les postes més abundants, sinó que també sorgeix la possibilitat de fer més d’una posta.

L’augment de la temperatura a Catalunya pot semblar baix, ja que és poc més d’un grau, però s’ha de tenir en compte que aquest canvi ha suposat un desplaçament de les isotermes de fins a 200 quilòmetres cap al nord. Simplificant en excés, es podria dir que Montpeller té ara les mitjanes que a principis del segle XX hi havia a Barcelona, i que Barcelona té les que abans tenia Castelló.

ESCALAR / A mesura que les temperatures pugen, moltes aus ocupen territoris cada vegada més elevats, com passa amb l’esparver d’espatlles negres, la cogullada fosca, la tórtora turca i l’oreneta cua-rogenca. D’altres, en canvi, hi ha dificultats per trobar-les, com la gralla de bec groc, un còrvid del Pirineu que ha vist minvar les seves poblacions en un 64%, segons dades de l’ICO, perquè els ambients freds que li són propicis resulten cada vegada més escassos.

Notícies relacionades

El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Hi ha exemples curiosos. El tallarol de garriga, típic d’ambients meridionals, ha augmentat els seus efectius a Catalunya el 37% en el període 2002-2008, sobretot a les comarques pròximes al Pirineu. En canvi, una espècie que hi està emparentada, el tallarol de casquet, característic d’ambients forestals més freds, ha perdut el 12% de la seva població.

Moltes altres aus també estan traslladant els seus territoris més cap al nord, però el problema és que ho fan a un ritme inferior al de l’increment de la temperatura, insisteix l’estudi de l’ICO. I aquest detall és fonamental perquè demostra les dificultats que té la fauna per adaptar-se al canvi climàtic. Si els ocells, que disposen d’una gran mobilitat, ja van una mica endarrerits, «les conseqüències per a la resta de la fauna o per a les plantes encara seran pitjors».