Orenetes, una per una

Un total de 246 nius d'oreneta cuablanca, la més urbana de les orenetes que ens visiten cada any, es van poder observar el 2008 en una església de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme. Ni una més ni una menys."Han aprofitat molt bé la particular estructura de l'edifici, amb alers en zones elevades, per colonitzar-ne les façanes",explica el biòleg Andreu Requejo, que va ser l'encarregat de fer el seguiment. A la Pobla de Claramunt (Anoia) hi va haver també un edifici amb una xifra semblant: 248. No obstant, els dos casos van quedar lluny del rècord de Catalunya:"A la seu de Lleida n'hi han arribat a haver 1.400 nius, tot i que l'any passat se'n van ocupar uns 600, possiblement per les adverses condicions meteorològiques",afirma l'ornitòleg Jaume Bonfil, responsable del cens en tan singular monument.

Requejo i Bonfil són alguns dels més de 500 voluntaris, des de naturalistes professionals fins a estudiants de col.legis, que participen en el primer cens exhaustiu de l'espècie a Catalunya, una iniciativa mastodòntica que comença a donar els seus fruits després de dos anys de treball."El 2008 es van censar exactament 23.127 nius ocupats, 1.004 nius en construcció i 11.623 nius trencats als 154 municipis analitzats, el 17% del total",resumeix Anna Dalmau, coordinadora del Projecte Orenetes, posat en marxa per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i l'Obra Social de Caixa Catalunya.

Si es manté aquesta proporció, sortirien unes 136.000 parelles d'oreneta cuablanca en tot el territori, encara que seria poc científic considerar que als 900 municipis catalans es complirà aquest mateix patró. De fet, i encara que es tracta d'una au molt ubiqua, al nivell fins i tot del pardal, és més escassa al Pirineu. L'Atles dels ocells nidificants,que és menys precís que l'actual cens, va calcular el 2000 una població d'entre 137.000 i 204.000 parelles adultes. L'oreneta vulgar, d'àmbit més agrícola, comptava en aquella època amb uns efectius semblants.

El cens té per objecte definir les mesures de gestió i protecció més adequades."L'oreneta cuablanca segueix sent una espècie bastant freqüent, però la seva població s'ha reduït molt en els últims anys",insisteix el naturalista Sergi García, que està fent el cens a la ciutat de Barcelona. Segons les seves dades, el 2008 es van comptabilitzar 131 nius ocupats, una reducció notable respecte als anys previs. En aquest cas hi va tenir molt a veure la sequera, un problema inevitable, però els grans factors de regressió són molt variats: el declivi de l'ambient rural, que ha suposat una pèrdua del fang indispensable per crear els nius; el domini dels edificis moderns sense sortints, que impedeixen instal.lar- los; l'escassetat d'insectes a causa de la contaminació; la destrucció deliberada de nius per part de propietaris poc pacients amb els excrements; la falta de mesures de protecció a l'Àfrica...

On, com, quan

Notícies relacionades

Catalunya planteja canviar les proves de competències bàsiques per fer els seus resultats «científicament comparables» any rere any

Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris

A més a més del nombre total d'exemplars, els participants en el cens computen i incorporen en una web (www.ornitho.cat) altres dades sobre les colònies dels seus respectius municipis, com la tipologia de l'edifici on hi ha el niu, l'altitud i l'arribada de la primera parella. Moltes aus migradores comencen a arribar aquests dies a Europa després d'una migració des dels seus llocs d'hivern a l'Àfrica, però les orenetes són particularment fidels als seus centres de cria."És fantàstic comprovar que després de milers de quilòmetres de vol van a parar al mateix niu que ocupaven l'any anterior",diu Requejo.

El Projecte Orenetes ha obtingut curiosos resultats. A l'espera de finalitzar el còmput en alguns municipis amb colònies molt denses, com Lleida, Santpedor, Sant Mateu de Bages, Cassà de la Selva i Mollet, la localitat que el 2008 va censar més nius d'oreneta cuablanca va ser Olot, amb 1.157. Si s'atén al nombre d'habitants, aleshores el municipi amb més densitat va ser Margalef (Priorat), amb 3,4 nius per càpita. Finalment, Sant Adrià de Besòs va tenir el niu a més altura, concretament a la novena planta d'un edifici, mentre que Alp, al Pirineu, va ser el poble amb nius a més altitud, a 1.264 metres sobre el nivell del mar.