Un exemplar de pelicà extraviat s'instal·la a Lleida

El pelicà més observat i analitzat dels últims anys ha recorregut bona part d'Europa, possiblement des de Grècia o Romania, per instal.lar-se a les comarques del sud de Lleida en companyia d'una colònia de cigonyes. On van elles, hi va ell.

Els pelicans, aus de plomatge blanc i bec vistós, són tan estranys a la península Ibèrica que la presència de l'exemplar ha mobilitzat ornitòlegs arribats de tot Espanya. "No és la primera vegada que s'observa un pelicà a Catalunya, però les cites fidedignes de les últims dècades són realment escasses", explica el biòleg Joan Estrada, de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i l'associació Egrell. La presència de l'animal s'ha escampat com la pólvora als fòrums de debat dedicats a aus rares. La foto que acompanya aquesta informació, per exemple, va ser captada per un aficionat holandès.

L'exemplar divagant, que abans va ser observat al parc dels Aiguamolls de l'Empordà i a Banyoles, transita des de fa un parell de mesos per una zona que inclou l'abocador de Montoliu, l'estany d'Ivars i diversos municipis del Pla d'Urgell i el Segrià, com per exemple Mollerussa (on últimament va a dormir), Lleida (Vallcalent i Santa Teresina) i Torres de Segre (campanar de l'església). L'ornitòleg Quique Carballal relata que a Montoliu va veure l'exemplar acompanyat d'una colònia d'unes 330 cigonyes. "S'hi estava com una més --explica--. Es movia amb elles i quan s'elevaven era com intentar buscar Wally".

SENS DUBTE: ÉS SALVATGE

El pelicà es troba en bon estat i té un plomatge impecable, per això es descarta que sigui un animal escapat d'algun parc o centre de naturalesa, afirma Joan Estrada. Es tracta d'un pelicà vulgar o Pelecanus onocrotalus, una espècie abundant al delta del Danubi (Romania) i altres regions de l'Europa oriental que generalment migra cap a l'Àfrica a través de Turquia i Egipte. Possiblement, continua el biòleg, es va desorientar, va agafar una ruta equivocada cap a l'oest i aviat va entrar en contacte amb una colònia de cigonyes centreeuropees --algunes estan marcades amb anelles alemanyes i suïsses-- que van acabar arribant a Catalunya. "No sabem si es quedarà a Lleida en cas que les cigonyes se'n vagin, però per ara les acompanya a l'hora de menjar i descansar". També hi ha pelicans a l'Àfrica occidental, però no arriben a travessar el Mediterrani.

LES ÚLTIMES CITACIONS

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

"El pelicà és una rara avis a Catalunya --insisteix el naturalista Sergi García, de l'associació Galanthus--. Al Prat de Llobregat se'n va veure un l'any 1993, un altre al Pallars el 1997 i un tercer el 2003, encara que era un individu amb una anella del zoològic de Madrid que s'havia escapat". Segons els registres d'Egrell, l'última cita pels voltants de Lleida capital data del 1991. També se n'han vist exemplars ocasionals a Cadis i Astúries, entre altres llocs.

Tot i que els pelicans s'alimenten fonamentalment de peixos, l'exemplar de Lleida ha demostrat una gran capacitat d'adaptació. "Malgrat el seu bec, molt especialitzat per pescar, és un animal amb una gran versatilitat", diu Estrada. Per exemple, ha estat vist en diverses ocasions remenant les escombraries a l'abocador de Montoliu. En canvi, a l'estany d'Ivars només hi va a descansar.