L'ordinador més antic del món ressuscita després de 2.000 anys

Entre el 150 i el 100 abans de Crist, els antics grecs van construir un mecanisme, anomenat Anticitera, que segons a qui se li pregunti és el primer ordinador o la primera calculadora de la història. De la mida d'una capsa de sabates, amb dues esferes a la part de davant i una a la de darrere, a més a més d'agulles, rodes, manetes i engranatges, el giny era capaç d'esbrinar l'òrbita dels cinc planetes coneguts pels hel.lens --Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn--, predir els eclipsis solars i lunars i fixar la data exacta en què s'havien de celebrar els Jocs Olímpics. Perdó: és capaç de fer tot això. Les hàbils mans de Michael Wright, un antic conservador de museus britànic acostumat a treballar en la més absoluta soledat, han reconstruït l'extraordinari invent, més de dos mil.lennis després que s'enfonsés al mar Egeu.

Els experts expliquen que el mecanisme, d'una sofisticació que no es tornaria a veure fins 1.000 anys més tard, és equivalent a la hipotètica troballa d'un motor de combustió interna a la tomba de Tutankamon: un invent que transforma part de les idees que es tenien sobre l'antiga Grècia, fins fa poc menyspreada per la seva presumpta ignorància tecnològica.

EL BUSSEJADOR

Notícies relacionades

Espanya requisa cada any 8.000 armes il·legals: així funciona el mercat negre

Maribel Tarrès, directora d’institut: «M’agradaria que Educació retirés la prohibició total dels mòbils»

El 1901, a la petita illa d'Anticitera, entre Creta i Citera, un bussejador va trobar, per pura casualitat, un vaixell enfonsat ple d'escultures de marbre i bronze, àmfores i monedes. Entre aquelles peces tan vistoses, el mecanisme, que deu el seu nom a l'illa, va quedar eclipsat. Estava dividit en 81 peces gairebé indistingibles de la brutícia marítima que les envoltava i, a més a més, ¿qui s'havia de pensar que els hel.lens fossin capaços de dissenyar una màquina així? Al giny se li va donar un número --el 15087-- i després va quedar aparcat, oblidat en un passadís secundari del Museu Arqueològic d'Atenes.

Fins que, a la segona meitat del segle passat, hi va haver una sèrie d'historiadors i científics que van començar a escalfar-se el cap amb aquell enigmàtic aparell. Aquest nou corrent acaba de desembocar ara en el taller de Wright. No és la primera rèplica del giny, però ningú posa en dubte que es tracta de la més completa, la més similar a l'arcana peça. El seu aspecte va portar el britànic a construir-la amb plaques de metall reciclat, com l'original, ja que el mecanisme Anticitera també és la primera computadora ecològica de la història.