Feliços 60

Aquests darrers mesos sembla que tothom ha fet 60 anys. No fa gaire, en una reunió de companys d'escola ho comentàvem amb una certa sorpresa. És possible que no es tracti d'una mostra estadística fiable, però deixant de banda la jovenalla i alguna gent gran, tot el nostre entorn personal sembla celebrar els seixanta aquest any. La dels 60 és una dècada crítica en què es plantejarà la jubilació, per exemple. Però en primera pàgina del diari francès Le Monde es donava fa pocs dies la notícia que a Europa és aquella en què molts ciutadans es consideren més feliços.

L'any 1948 sembla haver estat memorable. Va néixer l'Estat d'Israel, la Declaració Universal dels Drets Humans, el príncep Carles d'Anglaterra, Pepa Flores (Marisol) i el que escriu aquestes línies. Una collita excepcional. Però com a cada canvi de dècada mirem endavant, i veiem que queda cada cop menys temps, i endarrere i recapitulem el que hem fet (o que no hem pogut fer).

Notícies relacionades

Més mosquits, paneroles i arnes: Catalunya es prepara per a un ‘boom’ d’insectes i plagues en els pròxims mesos

Catalunya accelera cap als parcs de bateries, amb autonomia davant eventuals caigudes de xarxa

L'estudi citat per Le Monde es fixava en el fet que és un moment de salut mitjana bona per a molts dels ciutadans d'Europa, en què s'arriba a un nivell econòmic màxim i en què desapareixen moltes de les urgències personals i laborals. I arribava a la conclusió que des de fa cinquanta anys hem preparat la societat perquè això sigui així. ¿És potser en detriment dels més joves? Les revoltes que han passat a diferents països, ara a Grècia, podrien estar indicant que s'ha construït una societat en què la seguretat dels més grans s'ha fet a costa que sigui més difícil per als joves d'entrar en l'estabilitat laboral i personal. Ho hauríem de pensar.

A tot això hi podem afegir un altre estudi recent que indicava que la visió que els individus tenen de si mateixos en les edats passades dels 60 és de ser entre 10 i 15 anys més joves. Per tant potser hi ha raons objectives perquè els sexagenaris passin per un moment dolç. Però a més s'imaginen ser més joves del que són i no hi ha dubte que aquesta il.lusió ajuda a passar la vida en un moment crític. Quan el cervell comença a fallar, aquest sembla desenvolupar un últim mecanisme de defensa. ¡Benvingut sigui!