El linx europeu torna en estat de captivitat al seu hàbitat pirinenc

El linx europeu ha tornat als Pirineus, un dels seus antics hàbitats, tot i que no en estat salvatge. El naturalista Jordi Sargatal, director de l'àrea Territori i Paisatge de l'obra social de Caixa Catalunya, va presentar ahir al centre de naturalesa les Planes de Son (Pallars Sobirà) els dos linxs que han incorporat en aquestes instal.lacions. Sargatal també va mostrar els tres exemplars de gall fer que van arribar al centre fa només una setmana. L'adquisició dels cinc animals, que van néixer i estaran tota la seva vida en captivitat, forma part del programa d'educació ambiental del centre.

Els linxs --Uy i Lu, un mascle i una femella-- van néixer fa tot just sis mesos al zoo de Lugo. Després del seu trasllat al centre dels Pirineus, van rebre les atencions de Pepe Guillén, el responsable de fauna del centre, que per Sargatal és "el millor criador de fauna de la península". Els felins van adquirir d'aquesta manera l'empremta de Guillén i amb això no només es van acostumar a la presència de persones, sinó que els encanten els visitants.

RECERCA DEL CONSENS

Sargatal va deixar clar que no pensen alliberar aquests dos linxs, encara que no va descartar que en un futur es puguin deixar anar possibles descendents de la parella. Malgrat que el 2004 la Conselleria de Medi Ambient va publicar un estudi que valorava la reintroducció del linx al Pirineu, el que queda per assolir aquest objectiu encara és llarg. "S'ha d'elaborar un pla de viabilitat de la seva reintroducció i s'ha d'arribar al consens", va aclarir l'expert. "Tots --va afegir-- hem d'entendre que reintroduir el linx és una cosa molt positiva per a l'ecosistema i per a l'economia".

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

El naturalista va explicar que "el linx està en la cúspide de l'ecosistema i que juga un paper regulador molt important al depredar altres petits depredadors com la guineu, el gat salvatge o la geneta". La pressió que el linx exerceix sobre altres carnívors repercuteix, al seu torn, favorablement sobre les poblacions d'altres espècies, com la del gall fer.

A diferència del linx, els possibles fills dels tres galls fers que ha adquirit el centre no seran mai posats en llibertat. Això es deu al fet que els exemplars --dues femelles i un mascle-- pertanyen a una subespècie diferent de la del gall fer ibèric. No obstant, des d'un punt de vista educatiu, les dues espècies exerciran un paper crucial.