La torre inclinada de Pisa ja ha deixat de moure's

La torre de Pisa no es mourà durant com a mínim els pròxims 300 anys. Aquesta és l'avaluació dels tècnics que han participat en el gran projecte d'estabilització que va començar el 1990, quan el campanar romànic de la catedral pisana s'inclinava un mil.límetre cada any i se n'anunciava la caiguda per al 2040, un risc que ha quedat definitivament conjurat. "Les nostres millors expectatives s'han vist confirmades", va anunciar l'enginyer i geòleg Michele Jamiolkowski, que és el responsable de l'obra, en declaracions al diari milanèsIl Corriere della Sera.

L'últim mesurament dels sensors col.locats sota el prat de l'anomenada plaça dels Miracles, sobre el qual s'assenta el conjunt monumental, ha revelat que el grau d'inclinació de la torre sobre l'eix vertical és ara de 3,99 metres, aproximadament el mateix que el que hi havia a mitjans del segle XIX. Un registre encoratjador, si es té en compte que fa només 15 anys, durant la primera fase de les obres, la inclinació era de 4 metres i 47 centímetres.

La construcció delcampanilede Pisa, un símbol de la Itàlia prerenaixentista, es va iniciar el 1173. Cinc anys després, quan s'estava aixecant la tercera planta, la torre va comen- çar a inclinar-se cap al nord com a conseqüència de la fragilitat dels fonaments i la inestabilitat del subsòl. A fi de contrarestar la inclinació, les quatre plantes següents es van erigir amb un petit angle. Quan es va construir el campanar, el 1372 (l'obra s'havia interromput durant llargs períodes a causa de les guerres que van enfrontar els ciutadans de Pisa amb els estats veïns), l'estructura es va tornar a inclinar, aquesta vegada cap al sud.

DIVERSES PROPOSTES

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

El llum vermell d'alarma es va encendre en la segona meitat del segle XX. Durant dècades, un grup d'enginyers, matemàtics i historiadors van debatre diversos mètodes per assegurar el futur de la torre. El 1990, les autoritats van decidir tancar la torre als visitants i es va posar en marxa un sofisticat projecte d'estabilització basat en l'extracció de tones de terra de sota el campanar a la part oposada a la inclinació, de manera que l'edifici, de 14.500 tones de pes i 55,86 metres d'altura, cedís sobre aquest costat i s'assentés. Mentre van durar les obres, la torre va estar ancorada amb uns enormes cables d'acer. A més, s'hi va instal.lar un complex sistema de monitorització que permet fer el mesurament mil.limètric del comportament estructural de l'edifici.

El 16 de juny del 2001 es va tornar a autoritzar l'entrada del públic al campanar.