Anar al contingut

PERSONATGES

Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"

Una carta revela que el físic considerava Déu com el producte de la debilitat humana

EL PERIÓDICO
LONDRES

En un simposi sobre la relació entre ciència, filosofia i religió celebrat el 1934, Albert Einstein va pronunciar un cèlebre aforisme que ha estat utilitzat una i mil vegades pels seguidors dels més diversos credos per defensar que el coneixement científic i la fe no només no s'exclouen, sinó que es complementen. "La ciència sense religió està coixa, la religió sense ciència està cega", va dir en aquella ocasió el físic alemany. Des d'aleshores, la frase ha estat sempre al centre del debat sobre el sentiment religiós d'Einstein. Si és que en va tenir.

El contingut d'una carta dirigida al filòsof jueu Eric Gutkind el gener del 1954, de la qual no es tenia notícia fins ara, pot aportar una mica de llum a aquesta qüestió tan controvertida. En la missiva, que serà subhastada demà a Londres, el físic escriu que "la paraula Déu" és "l'expressió i el producte de les debilitats humanes" i que la religió és "l'encarnació de les supersticions més infantils". La casa de subhastes Bloomsbury espera que la reveladora carta arribi a un preu aproximat de 10.000 euros.

Einstein va escriure des de Princeton a Gutkind després que aquest li enviés un exemplar del seu llibre Elegir la vida. La crida bíblica a la revolta. A la carta, escrita en alemany i datada el 3 de gener de 1954, l'home que va encunyar la frase "Déu no juga als daus" per resumir la seva refutació del principi d'incertesa assegura que per a ell la Bíblia no és més que "una col.lecció de llegendes honorables però primitives que resulten força puerils". I aprofita l'ocasió per reflexionar sobre la seva condició de jueu: "El poble jueu ... no té per a mi cap qualitat que el distingeixi de tots els altres pobles. Segons la meva experiència, els jueus no són millors que altres grups humans .... No veig res elegit en ells".

Malgrat que va néixer en el si d'una família no creient, Einstein va assistir a una escola catòlica i va ser instruït en el judaisme. Temps després es va referir a aquells anys com "el paradís religiós de la joventut". Als seus treballs, va utilitzar sovint imatges vinculades a la religió i l'espiritualitat per al.ludir a realitats físiques com per exemple l'univers o la naturalesa, i en més d'una ocasió va denunciar la "falta d'humilitat" dels que neguen l'existència de Déu des d'una posició d'absoluta certesa.

Tot plegat ha alimentat durant dècades el discurs dels que han utilitzat la figura d'Einstein com a exemple de conciliació entre la ciència i la religió. Les inequívoques apreciacions contingudes a la carta adreçada a Gutkind potser serviran per decantar una mica la balança cap a una banda. La discussió, en qualsevol cas, està lluny d'esgotar-se.

0 Comentaris
cargando