La teoria del caos perd el seu creador, el meteoròleg Lorenz

El 1963, el matemàtic i meteoròleg Edward Lorenz volia descriure en unes quantes equacions el comportament de l'atmosfera terrestre per poder predir el temps amb exactitud. Així que va definir 12 funcions --com el vincle entre pressió i temperatura-- i les va introduir en el seu primitiu ordinador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per veure què passava. El que va passar a partir de llavors forma part de la història popular de la ciència: per imprecisió, va simplificar el resultat d'una operació (0,506127), li va treure tres decimals (0,506) i va obtenir dues previsions meteorològiques totalment oposades. Lorenz va morir ahir a Cambridge, a prop de Boston, després d'una vida dedicada a la docència i la investigació, segons va informar el MIT en una nota necrològica. Tenia 90 anys i patia un càncer.

Lorenz era conegut a tot el món per haver definit l'anterior procés, conegut comefecte papallona:petits canvis (o errors de mesurament) en una posició inicial poden tenir enormes conseqüències en sistemes complexos. Diu un proverbi xinès, d'on agafa el nom el procés, que l'aleteig d'una papallona pot sentir-se a l'altre extrem del món, encara que la formulació més coneguda del mateix Lorenz era una pregunta: ¿el esbatec de les ales d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas? Un exemple molt clar seria el següent: sobre una teulada de dues aigües, esquerra i dreta, hi tirem dues pilotes intentant que caiguin just al mig i que després rodin. El resultat del joc és que imperceptibles canvis en l'origen, com el vent o la força utilitzada, motivaran que unes pilotes caiguin cap a l'esquerra i acabin molt lluny de les que rodin per la dreta.

El principi en què es recolza la teoria era conegut abans que Lorenz es fes famós. Sense anar més lluny, Ray Bradbury va il.lustrar en un famós conte (El so d'un tro) el que podria succeir si uns humans viatjaven cap enrere en el temps, fins a un món poblat de dinosaures, i allà modificaven imperceptiblement el passat --mataven una papallona--: al tornar, la Terra s'havia convertit en un caos.

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

REVOLUCIÓ

Però va ser Lorenz qui per primera vegada va analitzar el procés, d'enormes repercussions no només en el món de les matemàtiques, sinó en la biologia i la física. Una de les seves conclusions recorda que, en meteorologia, és impossible preveure una situació a llarg termini si s'utilitzen càlculs determinístics. S'ha d'obrar d'una altra manera. "Al mostrar que certs sistemes deterministes tenen límits de predictibilitat, va posar l'últim clau al taüt de l'univers cartesià i va fomentar allò que alguns han anomenat la tercera revolució científica del segle XX, trepitjant-li els talons a la relativitat i la física quàntica", segons va recordar ahir Kerry Emanuel, professor al MIT.