Jordi Sargatal: "Ens estem carregant el patrimoni natural"

LLOC DE NAIXEMENT 88 FIGUERES

PROFESSIÓ 88 ZOÒLEG. ÉS MEMBRE DEL CONSELL DE GREENPEACE ESPANYA I PRESIDENT D'ENTRAMUNTANATS BCN.

OBRA 88 'ELS OCELLS DE L'EMPORDÀ', 'L'ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA I ANDORRA' I 'ELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ'.

Des de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, Jordi Sargatal no desisteix del seu objectiu de preservar el patrimoni natural. La seva entitat i Catalunya Ràdio --totes dues celebren aniversari aquest any-- han organitzat per demà Plantem el futur, la plantada popular d'arbres més gran de Catalunya. Es proposen repoblar més de 69 hectàrees. Serà com omplir 96 vegades el Camp Nou.

--¿D'on va sorgir la idea de Plantem el futur

--Com que era el 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el desè de la Fundació, vam pensar en l'opció de plantar 35.000 arbres en 35 boscos de Catalunya. Esperem poder reunir 35.000 persones. Sense cap mena de dubte, serà l'activitat amb més repercussió mediàtica de les que tenim previstes.

--¿Quines són les altres?

--A l'abril farem una campanya del Projecte Orenetes de Cua Blanca, espè- cies que crien a Catalunya. Consisteix a comptar parelles d'orenetes, un símbol de qualitat ambiental i de civilització. El 6 de juny farem El matí de Catalunya Ràdio des de Tavertet (Osona), i a l'abril organitzarem una exposició sobre pastoralisme a Núria (Ripollès) i les Planes de Son (Pallars Sobirà). Volem potenciar races i camins ramaders.

--¿Què pretén Plantem el futur

--Amb la plantació popular d'arbres de demà volem augmentar la consciència que és necessari reforestar. I que la gent conegui els arbres, perquè el coneixement crea respecte. I, per cert, la ràdio està relacionada amb els arbres: en lloc d'oxigen, genera notícies.

--¿La societat està conscienciada sobre el medi ambient?

--Ho comença a estar més. Quan jo em vaig començar a introduir en aquesta matèria el 1976, amb la guerra dels Aiguamolls, tot era molt diferent. En 30 anys s'ha notat molta diferència, però encara queda molt per fer.

--¿Com es pot canviar la situació?

--Ens hem de basar en uns eixos principals. Vivim en una terra on no estem sols. Catalunya estava plena d'espècies abans que nosaltres existíssim i les estem destrossant. Ens estem carregant el nostre patrimoni natural. L'hem de protegir, mantenir la seva bellesa i defensar el paisatge.

--¿Quina feina ha fet la Fundació en aquests 10 anys?

--Hem comprat 8.000 hectàrees de territori i estem ajudant els ajuntaments a gestionar-ne 140.000 més. Tenim sota la nostra custòdia el 4,5% del territori. Hem arribat a pagar 750 projectes de conservació molt interessants a 350 entitats

catalanes.

--¿Què diria a les persones que participaran en la gran reforestació de demà?

--Que col.laboraran en una acció molt significativa que contribueix, amb llavors, a tenir una màquina natural que ajudarà a reduir el CO2. I que les introduirem en el món dels arbres, cosa que les enriquirà personalment.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

--Aquest no és el millor any perquè les espècies tinguin una garantia de supervivència.

--Hem intentat assegurar-nos que a prop de les zones on durem a terme la reforestació hi hagi un riu, una riera o un pou perquè els arbres es puguin regar fàcilment, però encara tenim l'esperança que caurà una mica de pluja. El 90% dels arbres que plantarem poden sobreviure.