El Govern atura el transvasament del Segre i descol.loca Medi Ambient

La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va posar fi ahir a la controvertida intenció del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, de transvasar al Llobregat aigua del Segre (afluent de l'Ebre i, en conseqüència, conca dependent de l'Administració central). El projecte de transvasament no ha estat la guspira inicial de la guerra de l'aigua a Catalunya. Els regants del Ter van ser els primers a protestar per la reducció del cabal en benefici de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Però la intenció d'extreure aigua del Segre (primer silenciada per Medi Ambient i després relativitzada) ha desencadenat una tempesta majúscula. Elnode De la Vega, per tant, és un inaudit punt final, ja que implica que la combustió política a què s'ha exposat Baltasar durant les últimes dues setmanes ha estat en va.

"El Govern no s'oposa amb caràcter general als transvasaments. S'oposa als transvasaments d'aigua que resulten insostenibles des del punt de vista social, econòmic, i mediambiental, com és el cas de l'Ebre, que ni hi és ni hi serà". Així es va expressar la vicepresidenta al final de la reunió del Consell de Ministres. No va voler entrar a definir, com insisteix Baltasar, si elpla Segreés o no un transvasament. El conseller, gairebé en solitari, diu que no. Senzillament, el Govern central descarta ara com ara reobrir al Congrés dels Diputats el debat dels transvasaments. Obligaria el PSOE a defensar el que tant va criticar al seu dia per a desgast del PP.

OBRES SENSE PERMÍS

En qualsevol cas, De la Vega no es va acarnissar amb Baltasar. Al contrari. Va donar a entendre que la Generalitat té en línies generals ben enfocada la sequera amb el conjunt de mesures destinades a garantir el subministrament domèstic. A aquesta puntualització es va agafar ahir la Conselleria de Medi Ambient per no enterrar definitivament el pla. De fet, la intenció inicial era (o encara és, no queda clar) llançar la canalització del transvasament sense que el Govern central hagi autoritzat encara la captació perquè, el dia que ho fes, ja s'estigués en disposició de bombar. ¿Incomprensible? La veritat és que els últims passos fets pel conseller Baltasar han embolicat tant la troca que no es descarta cap hipotesi.

Una bona mostra d'aquest embolic és el que va tenir lloc ahir, a primera hora del matí, amb Baltasar també com a protagonista. En una entrevista aEls matinsde TV-3, el conseller va manifestar que la situació és d'"alerta nacional" i que com a tal es mereix una cimera entre el president, José Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas. Va ser una relliscada. Montilla no en sabia res.

El líder de CiU va recollir ràpidament el guant i va acceptar anar a la reunió. Des de la presidència de la Generalitat, intentant no aprofundir encara més el forat en què acabava de ficar-se Baltasar, es va suggerir amb elegància que fos precisament el conseller qui convoqui i assisteixi a la cimera l'acabada d'inventar. Així serà. Se celebrarà dilluns, però davant l'absència de Montilla, Mas ha decidit delegar en Ramon Espadaler i Oriol Pujol.

La pregunta clau sense respondre, però, és: ¿es va llançar la Conselleria de Medi Ambient a un projecte de transvasament sense consultar-ho prèviament amb el Govern central? Fonts del departament donen a entendre que el Ministeri de Medi Ambient, encara que no fos oficialment, n'estava al cas. La campanya electoral va impedir un debat més obert, suggereixen.

LLENA, INCRÈDUL

El canvi que ahir va donar a entendre la vicepresidenta del Govern seria, en aquest sentit, una resposta al volum que ha adquirit la protesta. Baltasar és el fusible útil davant tanta tensió. No és que caigui de la Generalitat, però la seva imatge sembla que ara no importa.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Una bona mostra d'això és la xocant aparició que va protagonitzar el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena. Va dir que no li constava el projecte de transvasar aigua del Segre a la conca del Llobregat (per ser un pla de la Generalitat, resulta com a mínim estrany) i va afegir que quan CiU va denunciar l'existència d'aquest pla li va costar creure que fos cert, i que fins i tot avui encara li costa creure-ho. És una declaració insòlita, ja que fa menys d'un mes Llena es declarava a favor d'interconnectar totes les conques catalanes.

La jornada, en definitiva, va resultar curiosa. Va marcar un punt d'inflexió la vicepresidenta del Govern i el seu no al transvasament, però el més singular va ser que ho digués després que aquest aprovés transvasar 39 hectòmetres cúbics del Tajo per a consum humà.